Joan Cañellas: "Els moments més durs de la meva carrera esportiva han estat relacionats gairebé tots amb les Olimpíades"

Barcelona

A falta de només una setmana per l'inici dels Jocs Olímpics de París, a Joan Cañellas només li queda un objectiu a nivell esportiu: una medalla olímpica. Són els seus segons Jocs Olímpics, i en els darrers, Tòquio 2020, es va lesionar d'última hora, i al retirar-se, no va obtenir la medalla de bronze que van guanyar els seus companys de la selecció espanyola d'handbol. Per això, per al vallesà, aquests Jocs Olímpics de París, són els més especials.

"Per a mi, venir a la selecció es com el meu club de toda la vida, perquè al final, al máximo que jugat en un club han estat 3 anys, i he fet 20 anys de profesional amb la qual cosa, canvies tant de lloc, que quan ja dius, et sents d'aquest lloc i això, ja canvies. Arribar a sentir-me d'algun lloc costa més, perquè canvies molt ràpid. En canvi aquí, quan vens aquí, et trobes amb jugadors amb els que porto coincidint mes de 10 anys.La selecció, a més de permetre'm jugar mundials, europeus, representar el teu país... per a mi també és jugar amb els meus amics de tota la vida", confessa Cañellas.

Segons Cañellas, és precisament aquest factor el que fa que valgui la pena. "Això fa que sigui especial, que t'esforcis també per estar aquí, que encara que hi hagi hagut moments difícils per compaginar la vida familiar amb la selecció de problemes a casa, viatges i tal, el final crec que mereix la pena. També estic agraït a la meva dona, que entén la situació i em permet estar aquí."

I per compaginar tot això, la motivació és essencial. "És complicat mantenir-se sempre a dalt sempre, també es van passant els anys i t 'has d'adaptar també a com evoluciona el teu esport, i com evolucionar el teu cos. Moltes vegades, quan tu tens 20, 22 anys, vas d'una manera al camp. En el cas de l'hanbol, més un contra uns, arrisrisques més, jugues més amb el físic, en canvi, com evoluciona una mica també a l 'hora de l 'experiència i això, selecciones més el moment de anar, potser jugues més pels altres, i llavors... evoluciona i crec que de no ser així, és molt difícil mantenir-te. A part està la motivació, que si ja has tingut la sort de guanyar, seguir volent guanyar, cada cop, tinc la sensació que has de sacrificar més coses. Amb els anys, tot són més sacrificis."

I això que no els falten també els moments durs, com en els Jocs Olímpics de Londres, on Espanya va caure eliminada amb un gol al darrer segon. Cañellas, recordant'ho, admet que "els moments més durs de la meva carrera esportiva han estat relacionats gairebé tots amb les Olimpíades".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Cañellas confessa als micròfons del 'Què t'hi jugues!' que, tot i acabar contracte amb el -fins ara- seu equip, no està buscant de manera activa un contracte nou. El vallesà assumeix que és a les portes del final de la seva carrera esportiva, i vol acabar de la millor manera: amb una medalla olímpica.