Laura Ràfols: "D'allò que més orgullosa em sento és que cada vegada més nenes vegin que es pot jugar a futbol"

Barcelona

Laura Ràfols va arribar amb 14 anys al Barça com a futbolista, i ara, amb 34 anys i la seva carrera com a futbolista finalitzada, deixa el club com a fisioterapeuta i readaptadora. Sent una icona blaugrana, ha viscut tota l'evolució i la transformació del futbol femení, i ha passat pel 'Què t'hi jugues!' per parlar no només del seu futur, també del futur de l'esport.

Ràfols deixa el club perquè creu que ha de sortir, conèixer coses noves i "veure també com es treballa fora". L'exportera estava treballant al Barça i ara la seva idea és continuar amb la seva feina fora del club, però no tanca la porta a tornar, perquè "no se sap mai què pot passar".

Va arribar al club el 2004 i assegura que, des de llavors, ha canviat tot, però que el futbol femení continua sent més proper que el masculí i que les jugadores tenen molt clar quin va ser el punt de partida i què ha costat arribar fins al punt en què està avui. "Ara es veu això i es coneix molt més, però això ve d'una feina de molts anys enrere. Tot i això, encara s'ha de continuar creixent en molts aspectes, sobretot en l'àmbit espanyol", explica Ràfols.

En aquest sentit, diu la de Vilafranca del Penedès que la lliga espanyola "no és competitiva, és molt poc probable que el Barça perdi un partit i això fa que sigui avorrit. L'espectador vol que passin coses, i no és agradable posar-se a mirar un partit que saps que guanyar per 7-0". En això també hi influeix el nombre d'equips i posa com a exemple la lliga d'Anglaterra, on el nivell és més igualat.

D'altra banda, diu l'exportera que d'allò que més orgulla se sent és "que hi hagi més nenes cada vegada que vegin que sí que es pot jugar a futbol, que és normal fer-ho, perquè tenir referents i poder-t'hi apuntar sense problemes fa més fàcil que es vegi que s'hi pot arribar".

Finalment, Ràfols també ha parlat de les expectatives de la selecció espanyola als Jocs Olímpics de París, on assegura que acabaran entre les tres o quatre primeres. Està convençuda que s'ha de buscar l'or, però que també s'ha de treure pressió a les jugadores. Així i tot, opina també que guanyar una final als Estats Units "seria maco, perquè sempre ha estat la gran potència del futbol femení".