Shannon MacMillan sobre la selecció espanyola femenina de futbol: "Només calia que les deixessin jugar. Ara s’estan veient els resultats"
Al 'Què t'hi jugues!' parlem amb Shannon MacMillan, exjugadora nord-americana i guanyadora de la primera medalla d'or de la història del futbol femení en uns Jocs Olímpics, en la prèvia del debut del futbol femení a París
Shannon MacMillan sobre la selecció espanyola femenina de futbol: "Només calia que les deixessin jugar. Ara s’estan veient els resultats"
05:19
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1721825557603/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
El futbol masculí és present als Jocs Olímpics des de l'any 1900, però les futbolistes dones no hi van participar fins gairebé un segle després, als Jocs d'Atlanta 1996. En aquella estrena només participaven 8 equips i els Estats Units d'Amèrica van penjar-se la medalla d'or. A només un dia per l'estrena de la selecció espanyola femenina de futbol en el Jocs Olímpics de París, la primera participació de la història de les campiones del món, al 'Què t'hi Jugues!' hem parlat amb Shannon MacMillan, la davantera d'aquell equip.
La nord-americana va créixer somniant amb ser als Jocs Olímpics, molt abans que el futbol femení fos esport olímpic. Quan va saber que el 1996 seria el primer any en què el futbol femení hi participaria, va ser un somni fet realitat: "En aquell moment el futbol femení encara era desconegut. Recordo pensar que jugant a casa nostra i tenint l’oportunitat de participar als Jocs Olímpics com el primer equip de la història i guanyar aquesta medalla era un dels somnis més grans i poderosos que podia tenir. És difícil explicar amb paraules com et sents."
En aquell moment ni tan sols existia una lliga americana de futbol femení, i la selecció va haver de concentrar-se sis mesos abans per preparar els Jocs des de zero. En el cas de MacMillan, a més, és especial perquè quan es va anunciar la primera convocatòria, el seu nom no hi era: "Al gener, quan l'entrenador va triar les 24 jugadores convocades per traslladar-se a Florida, em va deixar fora de la llista i no estava en aquest grup inicial. Estava molt trista i gairebé hi renunciava del tot. Però el meu entrenador universitari em va dir que potser tindria una altra oportunitat. Així que vaig continuar treballant dur fins a la llista de 16 jugadores, on si que hi vaig estar."
MacMillan no només va arribar a anar als Jocs Olímpics, sinó que a més va marcar el gol d'or -encara vigent en aquell moment- de les semifinals i va obrir el marcador de la final davant la Xina, guiant a la seva selecció cap a la medalla d'or. "Probablement, aquests són un dels millors records de la meva vida, si no els millors", diu MacMillan. Des d'aquest gloriós inici, la selecció femenina de futbol dels Estats Units ha guanyat quatre medalles d'or, una de plata i una de bronze, sembrant així la seva hegemonia en el futbol femení als Jocs Olímpics, alhora que fora d'aquests, amb ni més ni menys que quatre Mundials.
Qui intentarà acabar amb aquesta hegemonia és Espanya, una de les favorites per endur-se la medalla d'or en aquests Jocs, després de guanyar el Mundial l'estiu passat. MacMillan ho té molt clar respecte les de Montse Tomé: "crec que sens dubte són favorites. M'encanta la manera com juga l'equip, juguen amb passió, tenen capacitat tècnica individual i com a equip estan cohesionades. És bonic de veure el seu joc. Així que crec que sens dubte són les favorites. Crec que quan juguin contra els Estats Units serà un partit molt bo i les audiències de televisió estaran pels núvols."
Després de tota la polèmica després de guanyar el Mundial, amb Rubiales i la Federació Espanyola de Futbol com a protagonistes, l'exjugadora nord-americana afirma als micròfons del 'Què t'hi jugues!' que "és fantàstic veure que les dones espanyoles tenen l'oportunitat i compten amb el suport del país. Només calia que les deixessin jugar, i així perseguir els seus somnis. Ara s’estan veient els resultats."
MacMillan també es desfà en elogis cap al Barça, amb majoria de jugadores en aquesta llista de 18. "El Barça és un d'aquells noms de club que, quan preguntes a qualsevol fan que anomeni algun equip que gaudeixi veient, el Barça sempre és al capdamunt de la llista. Per als que realment sabem de futbol, també admirem com juguen, i aquest és el llegat que construeixen. El Barça és conegut arreu del món per molta gent, i també és l'equip preferit de molts. Sempre és aquell partit que tens marcat al calendari, com a equip si t'hi has d'enfrontar, perquè hauràs de donar el millor de tu per intentar superar-les, i com a aficionat, perquè vols veure-les jugar sempre que puguis" afirma Shannon MacMillan.
Però dins del gruix del conjunt blaugrana, en destaca dos noms, Alexia Putellas i Aitana Bonmatí: "sincerament, crec que els seus noms ja circulen entre els equips i sens dubte serien fitxatges increïbles, per la qualitat del joc i l'emoció que aporten al camp. Seria una gran victòria per a qualsevol club tenir la qualitat de jugadores com elles. Si elles se senten preparades, tindrien oportunitats. A més, San Diego -la ciutat de l'equip on treballa d'assessora- no és un lloc massa dolent per viure". De moment, on veurem ambdues jugadores és als Jocs Olímpics de París, a partir de demà a les cinc de la tarda, en el debut de la selecció espanyola femenina contra el Japó.