Les Mans: "Llençar-te a estimar, amb tot el que comporta, és llençar-te a viure"

Barcelona

'Les Mans' és la història d'una parella formada per la Paula i l'Isaac, interpretats per la Raquel Ferri i l'Ernest Villegas i que es pot gaudir a la Sala Villarroel fins al 4 d'agost. Al 'Tot és comèdia' d'avui ens acompanya l'autor de l'obra, Llàtzer Garcia, la directora d'aquesta, Sílvia Munt, i la protagonista.

És una obra que beu molt del cinema italià dels anys setanta, i que fins i tot pot considerar-se un espectacle molt cinematogràfic tot i ser realitzat a sobre d'un escenari, gràcies al meravellós treball de posada en escena. "Hi ha un lligam inevitable entre cinema i teatre, i un s'alimenta de l'altre", sentència la directora Sílvia Munt. Arran d'això, 'Les Mans' es convertirà aviat en una pel·lícula que compartirà elenc i equip creatiu amb l'obra.

Estimar imperfectament

El guió de l'obra planteja als seus protagonistes l'enfrontament entre la vida sentimental i un projecte professional somiat. La Sílvia destaca que el tema principal és el de creure en l'amor i les dificultats d'aquest, un motiu pel qual sempre val la pena lluitar-hi. Apunta també que aquestes decisions tan emocionals sovint recauen en el paper de les dones: "això és una lluita històricament femenina, aquestes renúncies han esclafat a la dona. En el terreny de la parella, en el maternal, en tots... I no ha sigut fins fa poc que s'ha començat a trencar el sostre". És un argument que es veu reflectit en la mateixa obra.

Hem preguntat als protagonistes de l'entrevista si estimar és indirectament un acte d'egoisme, la directora ha reflexionat que "l'amor és un acte d'egoisme i de generositat. Llençar-te a estimar, amb tot el que comporta, és llençar-te a viure". Arran d'aquesta premissa, ens hem endinsat en un debat sobre si per estimar cal admirar a la teva parella, una posició que ha defensat la Raquel Ferri enfrontant-se al Llàtzer Garcia.

El perquè de les mans

'Les Mans' és un títol molt visual, però volem saber per què l'elecció d'aquesta part del cos és tan significant per la història. L'autor de la narració, el Llàtzer, les veu com un símbol que va apareixent durant l'obra, i que en el seu desenllaç, el títol pren tota la significació: "les mans a la imatge final de l'obra, tenen molt de sentit". La Sílvia Munt, però, opta per un vessant que gairebé evoca a què les mans són també un personatge amb un paper principal dins l'escena: "són l'essència de tot el que explica l'obra. És allò que tenim per tocar, empènyer, estimar, rebutjar...". La Raquel s'apunta a les interpretacions de la directora i el guionista i aporta que "les mans encara són un terreny per conquerir".