Marc Duch: "Les mocions de censura s'han d'utilitzar sempre pensant en el benefici del club, quan el club les necessiti, no quan al soci li convingui"

Barcelona

El que va acabar sent la dimissió de -l'aleshores president del Barça- Josep Maria Bartomeu, va començar amb un intent de moció de censura que va sorgir efecte. I va ser la primera de la història en prosperar, amb 20.000 signatures, i aconseguir el seu objectiu. Segons Duch, era "un moment en que la situació era tan caòtica i tan dramàtica a nivell de club, que el sector més crític, el sector més implicat, vam decidir que tocava remar tots a l'hora perquè necessitava un canvi dràstic".

Duch apunta quins moviments hi havia dins d'aquesta moció de censura: "Principalment,hi havia diverses plataformes, algunes de les quals ja no existeixen, altres encara sí que existeixen. Però principalment era gent amb una sensibilitat no gaire afí a Bartomeu i tot el que representa aquest aquesta línia del barcelonisme. Hi havia molta gent del món del bàsquet, molt crítica, perquè en aquells anys i els anys previs es va mastegar molta sorra Palau, van ser anys molt durs. També hi havia molta gent molt propera al Laportisme. Hi havia molta gent molt propera a una vessant política més independentista, més nacionalista, que veia que el club no estava a l'alçada, ni de moment històric, ni del moment del país, ni de les expectatives esportives i institucionals. I es va prendre una decisió, motivada en molt bona mesura per els resultats esportius com el 2 a 8 del Bayern de Flick o el burofax de Leo Messi".

Sobre els moviments de l'entorn de l'actualitat, Duch és contundent. "El barcelonisme només està unit al 100% quan és una qüestió esportiva, perquè tots som del Barça. Ara apel·lar a la unitat... entenc la lògica d'aquesta recerca però també és veritat que el moment actual és substancialment diferent del moment de l'agost de 2020. El forat en el que estem ficats, desgraciadament, és una mica més profund i una mica més difícil sortir-ne. També perquè tenim un estadi en construcció, que no sé si la gent se n'ha adonat. Per tant, entenc els moviments, els entenc tots en la lògica política del Barça, però el mateix que deia el 2020. Les mocions de censura són unes eines que estan a disposició dels socis, i, gràcies a Déu, que hi són. I el soci les ha d'utilitzar sempre pensant en el benefici del club, quan el cub les necessiti, no quan al soci li convingui."

A més, Duch té molt clar que aquests entorns no han de treballar en la dicotomia dels darrers seixanta anys. "Fa molt de temps que no m'ho miro amb òptiques de Laportisme, Sandrisme, Nuñisme o Cruyffisme... m'ho miro amb òptiques de 2024. Portem ancorats 20 anys tranquil·lament en una dinàmica d'una moneda amb dues cares, que al final resulta que s'acaben assemblant més del que ens agradaria. Portem més de seixanta anys ancorats en aquesta tradicional dicotomia en què el barcelonista, per alguna raó que desconeixem, ha de triar a un dels seus i no pot triar-nos a tots. I a mi el que m'agradaria és passar pàgina tot això. No et diré el clàssic hem d'acabar els ismes, perquè hi són i hi han de ser. Enriqueixen el club i estic encantat, però hem de passar pàgina. Hi ha una generació que ha de fer un pas al costat, i deixar pas a les noves generacions perquè, insisteixo, no és una qüestió del què necessiti la persona o el soci, és el que necessita el club. I necessita aire fresc."