Miquel Àngel Cos: "Per a la recuperació de María Pérez, ha estat clau posar nom i cognoms a la lesió i fer quatre setmanes de descans absolut"

Barcelona

La triple corona. Or Olímpic, Or Mundial i Or Europeu. María Pérez ha fet història, guanyant una medalla de plata en els 20 km de marxa femenina i una medalla d'or en la marató de marxa en relleus mixtos -aquesta última juntament amb el seu company Álvaro Martín- en els Jocs Olímpics de París. Mai a la història, la delegació espanyola de marxa atlètica havia aconseguit doble medalla en uns JJOO. I, encara menys, la triple corona, en aquest cas, per partida doble. Però el seu èxit -ella mateixa confessa- no s'entendria sense la feina del fisioterapeuta de la RFEA, Miquel Àngel Cos.

Pérez va arribar a París amb la zona del sacre afectada. "En l'esport d'alta competició, hi ha sovint molta sobrecàrrega del sistema múscul- tendinós, però també de l'ossi. Quan això carrega l'os, aquest arriba un moment que diu prou. D'això en diem un edema ossi, que, a vegades acaba amb un estrès o amb fractura. Això és el que li va passar a la María", diu Cos.

Segons explica el fisioterapeuta, "tenia un dolor molt localitzat en la zona del sacre. Li havíem fet algunes proves i no havia sortit el resultat, que a vegades ens passa. A través d'una prova d'exploració, vam confirmar que tenia aquesta fractura en el sacre, i que calia seguir unes pautes de repòs per a poder recuperar-ho bé."

Explica Cos que una de les claus per a aquestes recuperacions de lesions, especialment abans de cites tan importants com uns JJOO, és "respectar la biologia. Els temps de recuperació i de reparació dels teixits necessiten el temps adequat." El fisioterapeuta també considera un avantatge que aquests esportistes poden comptar amb diferents professionals, entre ells, l'entrenador. "Els esportistes tenen molt talent, i els entrenadors són els que en aquests processos treballen conjuntament amb l'equip mèdic. Amb la Maria va tocar fer quatre setmanes de descans absolut, repòs relatiu que en diem. Fer vida normal i no entrenar, i després, una gestió de càrregues. A això ens dediquem els fisioterapeutes. A mantenir i millorar parts toves -treball preventiu- i a gestionar càrregues."

En el cas de la lesió de la Maria, "ha estat posar noms i cognoms a la lesió, i a partir d'aquí, acompanyar, tan aviat com ha estat possible, començar a entrenar, malgrat que encara no podia marxar", diu Cos. "És el que necessita l'os, que li vagin introduint una càrrega de manera progressiva."

Miquel Àngel destaca que aquesta fita és un reconeixement al treball en equip de molta gent. Fisioterapeutes, metges, i tot l'equip que acompanya María Pérez, història de la marxa espanyola.