Toni Bernal: "Personalment, el Marc m'agrada més com a migcentre defensiu"

Barcelona

Dissabte passat va ser un dia molt especial per a Pau Víctor, Gerard Martín i Marc Bernal. Aquest últim, que va ocupar la demarcació de doble pivot amb Marc Casadó com a parella de ball, és qui està cridat a ser el nou Busquets al primer equip del Barça. Per a conèixer com va ser aquest debut a la Lliga del jove jugador de La Masia, al 'Què t'hi jugues!" hem parlat amb el seu germà, també futbolista i entrenador, Toni Bernal.

"Ha sigut una setmana molt bonica", diu Bernal. "També amb molts nervis i moltes emocions. Estem molt contents, és el que sempre sempre havíem somiat. No ens esperàvem que fos titular, perquè, és cert que a la gira i al Gamper havia tingut bastants minuts, però al final el primer partit de lliga en un camp complicat com és Mestalla, també ja arribaven més efectius... va ser una sorpresa molt bonica."

Bernal, que l'any passat també va fer una gran temporada al Barça Atlètic, va disputar els seus primers partits amb el primer equip del Barça a la gira pels Estats Units, i ja sembla que porti anys jugant en el primer equip, gràcies a la seva seguretat i personalitat. El seu germà comenta que "estem més nerviosos nosaltres, potser veient-ho des de fora, que al final que ell està al camp i es centra en jugar i ja està. Un cop està la pilota en joc, no té en compte on sigui, com si és amb el primer equip." També remarca que el seu germà aprèn dels errors, com el que va patir en un dels amistosos de pretemporada amb una passada enrere no prou tensa, i que, tot i tenir 17 anys, "no li pesen aquests errors".

Marc Bernal ha estat sempre lligat al món del futbol. "El meu pare havia estat jugador de Tercera Divisió, havia fet dos anys els play-off a Segona B i jo, fins ara, fins aquest any, que ara ja ho he deixat, sí que està entrenant a equips petits del Berga. El futbol a casa el nostre es viu molt, molt de prop des de sempre i el Marc també des de sempre ha mamat futbol", assegura el Toni.

Tot i que Toni Bernal no vol caure en comparacions per al seu germà, destaca que per a ell "personalment, m'agrada més com a migcentre defensiu, com a pivot, però allà on sigui, doncs, ell està disposat a jugar i nosaltres encantats." La seva gran virtut, en el terreny personal, són la constància i el treball. Ha estat el que l'ha portat a que pugui arribar fins aquí. I sobre el camp també diria el treball, i, sobretot també la presència física, que també és una cosa molt treballada."