Marina Sáez: "Algunes iaies també senten la pressió estètica"

Barcelona

Marina Sáez ha publicat a l'editorial Finestres 'Aiguagim', un còmic preciós on les protagonistes son les iaies de la piscina del carrer Perill del barri de Gràcia de Barcelona. Senyores, la majoria vídues, que passen dels vuitanta i dels noranta anys, que troben en aquesta activitat un espai de relació social i suport mutu. Perquè l'esport és una excusa per celebrar l'amistat, cuidar-se les unes a les altres, fer safareig, riure's de les xacres i sentir-se menys soles. Una generació de dones marcada per la dedicació a la família: "s'ha acabat el rol de les cures etern, ja no tenen un marit al costat del que s'hagin de fer càrrec, un dia vaig sentir un comentari que em va fer molta gràcia, però pot ser duríssim: mi marido en el cielo y yo en la gloria!", diu la Marina Sáez en una entrevista al 'Tot és comèdia'. Alguna d'aquestes àvies no s'havia atrevit a entrar sola en un bar fins ara.

Gadgets

El còmic narra situacions del dia a dia, escenes entre divertides, tendres i emocionants. El lector riu de les sortides que tenen i de tot el que s'empesquen per fer la vida més fàcil, ara que estan carregades de mals petits i grossos. Per exemple, hi ha un capítol dedicat als gadgets que "fabriquen": fan fundes de ganxet pels candaus de les taquilles, cusen cordills de goma perquè no s’escapi el gorro de bany, usen espàtules del rebost per posar-se crema a l'esquena o donen una segona vida a les compreses: com que son tovetes, les fan servir de plantilles per les sabates i ja no els fan mal els galindons.

Despullades

Un dels aspectes cridaners d 'Aiguagim' és que apareixen dibuixats molts nus, moltes dones despullades. "És una cosa molt buscada. Son cossos reals, alguns grossos i d'altres no, arrugats, son els cossos reals que et trobes als vestidors, i que no surten enlloc, a la publicitat...", diu la il·lustradora. "Tot el còmic està pintat a mà, amb pinzell i acrílic, perquè a nivell plàstic m'agrada l'error, però en canvi totes les línies que apareixen son digitals perquè volia tenir la precisió per representar aquests cossos reals".

El projecte

"Tot plegat és molt accidental. Vaig apuntar-me a la piscina i vaig començar a recollir totes aquestes anècdotes perquè hi veia un potencial. No soc directora de cinema ni novel·lista, i vaig pensar que potser un còmic seria una bona manera, però la idea era fer un fanzinet, i vendre'l pels circuits d'autoedició de la ciutat de Barcelona i poca cosa més, però em va caure del cel la menció del premi Finestres i això es va convertir en un llibre", diu Sáez. I segueix: "quan vaig dir a les iaies que sortirien al còmic, hi va haver una certa incredulitat, però les reaccions van ser molt positives".