Pau Cusí i la "patxorra" del turista maleducat
El guionista i escriptor debuta amb el llibre de contes de 'La garota entre les dents'
ENTREVISTA. Pau Cusí
Barcelona
Us recordeu de les feines que teníeu de molt joves quan potser estudiàveu i feieu la temporada d'estiu per guanyar quatre calerons? Els que segur que no se n'obliden son els fills dels pobles i ciutats de costa com Pau Cusí, guionista a Mediapro, nascut a Roses (Alt Empordà): "és una cosa que em va sorprendre quan vaig arribar a Barcelona a estudiar a la universitat, que molta gent no treballava a l'estiu, però allà a Roses tots els meus amics treballaven des que van fer els 16 anys. Jo vaig estar en un parc aqüàtic i després en la recepció d'un hotel", diu Cusí en una entrevista al 'Tot és comèdia'. Està parlant de feines òbviament lligades al turisme.
El francès jubilat
Turisme i aquelles experiències estiuenques d'adolescència i primera joventut son la base -"una exageració portada a l'extrem"- de 'La garota entre les dents', el primer llibre de contes que publica Pau Cusí al segell Brunzits de l'editorial Columna, que dirigeix la (més que) influencer Juliana Canet. "Sí, vaig patir els turistes, i a Roses en concret aquest francès jubilat que passeja el yorkshire (o "gos rata"). No hi ha un conflicte directe amb ells, però sempre m'ha fet gràcia aquest tarannà que tenen. Estan de vacances i és com si tothom que està al seu voltant hagués d'estar amb la patxorra típica de les vacances: caminar pel mig de la carretera com si no hi passessin cotxes o estar-se mitja hora baixant del cotxe el nen com si no hi hagués una persona al darrera esperant", diu el guionista.
L'absurditat de tot plegat
Un dels temes que sobrevola els contes -i que obsessiona l'autor- és l'absurditat de l'existència humana, que en un tres i no res es giri tot. "La idea d'estar prenent el sol amb els ulls tancats i que de cop es desprengui una pedra del camí de ronda i et mati, que s'acabi tot, ara estàs viu i ara estàs mort, sempre m'ha obsessionat. Ara semblo un EMO (riu), però de debò que m'obsessionava. És com una cosa molt absurda, però ha passat. O un parasol que es desclava té una punxa que... evidentment, no has d'anar amb tensió per la vida, pendent de si es cala foc en aquest edifici, però son coses que sempre m'hi he fixat".
Humor i violència
El mar i els animals (atenció amb els llobarros de la piscifactoria de la badia de Roses) tenen un pes important en les històries de Cusí, carregades de situacions violentes protagonitzades per personatges perdedors i perduts. Una violència que xoca amb l'humor que desprenen els sis contes de 'La garota entre les dents': "la meva intenció no era que el llibre fes riure, però tothom m'està dient que riu molt i ho agraeixo".