Tres de cada deu alumnes que van demanar plaça a FP, encara no tenen on estudiar

Barcelona

Un 31 % dels estudiants que el passat mes de maig van sol·licitar plaça en algun cicle d'FP de grau mitjà o de grau superior a Catalunya, no han obtingut plaça en cap de les dues assignacions ordinàries fetes al juliol. Són una mica més de 31.000 alumnes que hauran d'esperar fins al 12 de setembre per veure on queden vacants i, en cas que continuïn interessats, fer una nova petició. El percentatge de les peticions no ateses és superior al del curs passat. Llavors, a inicis de setembre, el volum d'alumnes pendents que els oferissin alguna plaça del seu interès era del 20% de tots els que havien presentat la petició.

Hi ha dos motius fonamentals que expliquen aquest increment de peticions desateses en aquest punt del procediment: d'una banda, l'increment de les sol·licituds, que han passat de 95.828 en el període ordinari l'any 2023 a 100.472 aquest 2024; i de l'altra el canvi en la normativa que regeix el procés d'assignació de places i que ha fet que tot el calendari d'assignació i matriculació definitiva s'hagi retardat.

A mitjans de juliol, Educació va fer una primera assignació de places, però només va donar oportunitat de matricular-se als 45.168 alumnes que havien aconseguit plaça en la seva primera opció d'estudis. El 31 de juliol va fer una segona distribució de les vacants, i va assignar lloc a 23.900 alumnes més que hauran de confirmar que continuen interessats i formalitzar la matrícula a partir de dilluns vinent. El dia 12, Educació farà recompte de quantes places lliures queden i llavors els 31.404 alumnes que no han obtingut lloc a cap dels cicles on van demanar, hauran de tornar a fer una nova sol·licitud per intentar col·locar-se en algun dels cicles o torns que no hagin cobert totes les places. Educació diu que ara mateix hi ha 4.838 vacants a diferents cicles de grau mitjà i 5.546 a grau superior, dues xifres que es quedaran curtes si tots els alumnes mantenen la seva intenció inicial de fer FP. Segons les dades oficials del departament, ara mateix hi ha 10384 vacants, 4838 a grau mitjà i 5546 a grau superior.

Educació havia amagat fins ara aquestes xifres.

Les xifres de la demanda global de places d'FP per al curs vinent i, per tant, del volum d'alumnes a priori interessats que podrien quedar-se sense plaça, no s'ha conegut fins ara. Mentre Anna Simó va estar al capdavant de la Conselleria, el departament es va limitar a informar dels estudiants a qui s'havia ofert una plaça, però sense concretar quin havia estat el volum total de peticions. El nou equip que encapçala la socialista Esther Niubó, que mentre estava a l'oposició va retreure al govern per no fer una bona diagnosi de les necessitats formatives al territori i als s sectors productius i per no planificar una oferta pública de places suficient, si ha donat a conèixer ara les xifres, tot insistint que volen ser transparents, però remarcant que encara no són la fotografia final. Recorden des del departament que, com passa cada any, hi haurà alumnes que dubtaven entre fer un grau mitjà i batxillerat, i s'han decidit per la segona opció, i d'altres, que van fer la petició a FP de grau superior com a pla B, per si no aconseguien plaça a la universitat.

La consellera d'educació Esther Niubó ha lamentat públicament la situació, demana disculpes a tots els afectats i es compromet "a fer tot el que estigui a les nostres mans perquè el pròxim curs no es repeteixin aquestes situacions", ha escrit en un missatge a la xarxa X. El nou equip a la conselleria destaca també que no és acceptable que els alumnes que mantinguin l'interès per fer FP i obtinguin plaça no puguin començar el curs fins a finals de setembre i ja avança que dialogaran "amb tots els sectors" implicats per intentar optimitzar el calendari de cara al curs 25/26.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Des de Junts per Catalunya, Anna Erra ha carregat durament contra l'anterior govern d'Esquerra a qui acusa "d'arrossegar la seva incompetència fins al darrer minut". Demana al nou govern del PSC que actuï "amb la màxima celeritat per corregir aquesta pèssima gestió que afecta l'educació i el futur de més de 31.000 alumnes".

Incrementar l'oferta pública a distància i semipresencial

L'informe Radiografia de los centros de FP publicat fa un parell de setmanes per Caixabank Dualiza i Orkestra-Instituto Vasco de Competitividad constata que en la darrera dècada l'oferta privada d'FP i de forma molt significativa en la modalitat a distància ha incrementat fins un 468% el nombre d'alumnes matriculats. En el cas de Catalunya, el curs 2022/23 hi havia 113.072 estudiants matriculats en centres públics d'FP i 84.298 més en centres completament privats. D'aquests últims, la majoria, -66270 alumnes- feien els seus estudis a distància, en format online, un camp en el qual l'oferta privada és qui marca la pauta. Per cada alumne matriculat en l'Institut Obert de Catalunya -que és l'únic centre públic que ofereix la possibilitat d'estudiar a distància- n'hi havia 5 fent els seus estudis en un centre privat.

El responsable d'FP al sindicat UGT, Jesús Martín qualifica de "lamentable" que més de 31.000 alumnes no tinguin una plaça pública per fer FP i reitera la petició que els sindicats ja han fet a la Comissió Rectora de l'FP i que passaria per crear un Institut Obert de Catalunya específic per la formació professional que permeti incrementar l'oferta de places a curt termini i que compensi la manca de places públiques a molts territoris. Martín alerta que les 10.384 places que segons les xifres oficials del departament estan ara mateix disponibles, "mai s'ompliran, perquè els alumnes no poden accedir, o bé perquè són en estudis que no els interessen ni s'ajusten a les seves habilitats i competències o bé perquè estan en instituts molt allunyats dels seus domicilis". Per això, UGT creu que cal incrementar l'oferta en nous formats, semipressencials i a distància aprofitant que la nova llei d'FP incrementa les hores que els alumnes han d'estar a les empreses. Martin demana també un major control per part de la Inspecció educativa de la qualitat de l'oferta privada.