Isabel Ordaz: "La condició humana està abocada a aquelles nits fosques de l'ànima"
L'actriu i escriptora presenta el seu llibre d'autoficció, 'La vida en otra parte: Viaje alrededor del cáncer'
NaN:NaN:NaN
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1725482196771/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Avui connectem el ‘Llapis de Memòria’ de la Isabel Ordaz, actriu, dramaturga, poeta i escriptora. Tot i ser coneguda principalment pels seus papers al món del teatre i de la televisió, el seu art també es trasllada al paper. Ja porta més d'una època escrivint peces, i aquest darrer any ha presentat 'La vida en otra parte: Viaje alrededor del cáncer', un llibre que ella mateixa descriu com una miscel·lània dels gèneres autoficció, biografia i confessional.
Narradora d'ofici
"Soc una narradora", sentència Ordaz. En un viatge a Londres es va qüestionar el seu paper al món, i va encertar què fer quan va descobrir la interpretació. Per una família humil com la seva, això era vist com un hobby, i no pas com una carrera professional. La Isabel, però es va fer camí dins l'ofici d'actriu, i alhora i de manera autodidàctica, en el de l'escriptura. Porta set llibres escrits, on barreja prosa i poesia. En aquest últim 'La vida en otra parte', Ordaz relata el naixement de l'escrit com "una necessitat de narrar-me després de ser anul·lada per l'horror que se m'obria, el meu diagnòstic".
La malaltia va suposar un cop per la seva carrera, però la Isabel va trobar dins del dolor una manera de crear. El motiu pel qual ella va sentir la necessitat de narrar com se sentia va ser tot allò a què devia renunciar per la malaltia. "Si no puc pujar a un escenari, si no puc continuar sent altres, creant realitats paral·leles, jo m'enfonso. Així que vaig començar a narrar", explica.
Com és la vida 'en otra parte'
'La vida en otra parte' entrellaça anècdotes i pensaments de l'autora, que de manera molt metafòrica guien al lector pel viatge que va suposar per ella ser diagnosticada de càncer. Un dels motius sobre el que gira el manuscrit és el dolor, i sobre com no pots donar-li l'esquena, com bé apunta la Isabel a l'entrevista. "La condició humana està abocada a aquelles nits fosques de l'ànima", és la reflexió tan poètica que brinda.
El programa
El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".
