Ferran Monegal: "M'hauria agradat fer un últim article i donar les gràcies"

Barcelona

La música és important pel crític de televisió, amb cançons com 'Ma Vie' d'Alan Barriere li traslladen a les festes privades que es feien a les cases particulars. Monegal va nèixer al barri de Gràcia, però durant la seva carrera va viure a diferents països com Estats Units, Alemanya o França, ara confesa que fa vint anys que ha tornat a Gràcia.

El Llapis de Memòria de Ferran Monegal comença escoltant les Germanes Serrano, Josefina i Amparo, que a mitjans dels cincuanta van modernitzar la música que es feia a Catalunya i, com no, van ser pioneres cantant temes tant moderns com Tschi Bam, en català. Una cançó que formava part del disc "Hermanas Serrano cantan en catalán los Éxitos Internacionales".

Aquestes senyores formen part de l'inici de les noves cançons, formen part d'aquella Catalunya i Espanya una mica fosca on aquestes germanes ens donaven una mica d'alegria amb aquests temes. Les teniem al tocadiscos dual i formàven part dels discos que compraven al carrer Tallers, ara no queda res d'això.

"No he tingut una sortida de 'El Periódico' com a mi m'hagués agradat"

Ferran Monegal ha estat durant disset anys al costat de Júlia Otero, i trenta-un anys fent una crítica diària a 'El Periódico' convertint-se en un dels columnistes més llegits, ara assegura que amb setanta-set anys no té intenció de jubilar-se i que està preparant nous projectes. "No ha estat una sortida de El Periódico com a mi m'hagués agradat, m'hagués agradat fer un últim article i donar les gràcies", explica el crític.

"Totes les audiències han anat baixant, ara fer una audiència d'un 11% o 12% de share està molt bé, però Telecinco no es pot permetre les dades que té. Això de què Latre i Broncano competiran amb Pablo Motos és un invent que hem creat els periodistes per tenir titulars cridaners", afirma Monegal sobre la situació actual de les audiències entre cadenes.

Monegal ens afirma que Ana Rosa Quintana té una pugna seriosa amb Sonsoles Onega, de la qual no queda molt distanciada, de moment el balanç és a favor d'Onega, però Quintana manté bones audiències també. La cadena Antena 3 continua sent líder, i el gran canvi que ha fet pujar considerablement a la cadena segons el crític han estat els canvis a informatius: "L'informatiu del migdia i de la nit fan 19 i 20% de quota, és una cosa extraordinària, han sabut connectar més amb un tipus de públic. Vallés fa informatiu d'autor, i ha aconseguit grans audiències".

TeleMonegal: l'únic programa de crítica televisiva

TeleMonegal va ser el primer i únic programa de crítica televisiva no només al panorama comunicatiu català, sinó també a tot Espanya. Monegal explica que dins del món de la televisió hi ha molts crítics que segueixen la premissa d'"entre bombers no ens trepitgem la mànega", en canvi, ell mai ha volgut ser partícip d'això, perquè afirma "hagués estudiat una altra carrera com Publicitat, no Periodisme".

El programa va ser un èxit, li van arribar propostes de grans cadenes per traslladar-ho allà, però no li permetien fer crítiques a aquest propi mitjà, i Monegal va renegar d'això, perquè això no era legal a la seva manera de fer, no podia només criticar a la competència.

Monegal fa una reflexió sobre com els mitjans de comunicació parlen dels fons públics: "el món de la premsa es fica amb com distribueixen els calés públics, qui s'emporta la "pasta", això és diàriament, com s'utilitzen els recursos publiques, ara, els calés públics que van a la televisió no es toca, ningú deia res. Jo ho feia, ho analitzava".

Els boleros de Maria Grever

Monegal ens trallada a principis del segle XX, on una noia anomenada Maria Grever va decidir plantar-se al sistema i a part de cantar boleros, també els va començar a compondre, i les grans indústries es van adonar dels grans temes que componia l'artista i els van començar a traduir a l'anglès i comprar, artistes com Aretha Franklin o Dinah Washington van adaptar a l'anglès les cançons de Grever.

La canço 'Alma Mia' de Grever va ser versionada per Natalia Lafourcade, acompanyada a la guitarra per Los Macorinos. El videoclip d'aquesta versió gravat a una residència d'avis és una joia audiovisual que ha fet aturar per uns instants el Llapis de Memòria per escoltar els avis cantant, i acompanyant a Lafourcade.

El programa

El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".