El Balcó
Sociedad

Els secrets i llegendes del metro de Barcelona: estacions fantasma i fantasmes a les estacions

Des de l'estació Rocafort, l'estació maleïda, el guia Manuel Marina explica quines són les històries que inspiren la nova pel·lícula de terror Luis Prieto, 'Estación Rocafort'

Els secrets i llegendes del metro de Barcelona: estacions fantasma i fantasmes a les estacions

Barcelona

Són les 21.18 h a l'estació de Rocafort, l'estació centenària que acumula desenes de morts i llegendes urbanes que han inspirat la nova pel·lícula de Luis Prieto, 'Estación Rocafort'.

Una pel·lícula que ha descobert la feina d'un guia que, durant anys, ha fet visites subterrànies i ho sap tot del metro, Manuel Marina.

La llegenda de Rocafort

La història de l'estació de metro de Rocafort es remunta l'abril del 1924 on va haver-hi un enfonsament en el qual van morir onze treballadors. Anys més tard, durant la Guerra Civil, va ser la zona on els avions italians llençaven les seves primeres bombes. Era un refugi antiaeri on la gent "moria fora, no dins", ha puntualitzat Manuel Marina. Als anys 70 s'hi van comptabilitzar uns cinc suïcidis seguits, va haver-hi accidents mortals de persones cegues i la història de "el niño de la pelota", un nen que va morir en caure a les vies intentant recuperar la seva pilota.

Tot plegat va crear una llegenda urbana que Rocafort era una estació maleïda. "Els caps d'estació no volien anar a Rocafort", ha explicat Marina, "hi havia una llegenda entre el personal que hi havia coses rares". Eren els que s'encarregaven de tancar cada estació, que "notaven que hi havia algú més", a l'hora de tancar el metro a la nit: "Algú havia dit que hi havia ombres, llums que s'encenien i s'apagaven". Marina, però és "reticent" a creure's aquestes històries. A més, ha puntualitzat que les morts de Rocafort "no són més que les que hi ha hagut a altres estacions de metro".

Altres secrets del metro

A banda de les llegendes de Rocafort, la línia de metro de Barcelona també té estacions fantasma, que no són més que "estacions que estan tancades". La xarxa no és tan gran com la de Nova York o París, però es poden veure si es para atenció i alguna d'elles també amaga una llegenda urbana. És l'estació Banco, que està entre Jaume I i Urquinaona, a la línia quatre del metro. És una estació de només 30 metres, que es va deixar a mitges i es deia que hi havia "un túnel que comunicava amb l'antic Banc d'Espanya" i, a les nits, "hi entrava un tren amb tota la recaptació dels diners del metro". Per Marina, "totalment fals".

Després hi ha l'estació de Gaudí, que no ha entrat mai en servei. Està a l'L5, entre Sagrada Família i Sant Pau Dos de Maig i que es pot veure quan es passa amb el metro. Aquesta, però, no amaga cap llegenda urbana. Tampoc ho fa la de Correus, que està entre Jaume I i la Barceloneta. És una estació que es va enderrocar per fer la nova línia quatre. Una andana es va tirar a terra, però a l'altra encara hi queden anuncis de l'any 1972. De moment, però, no han despertat la curiositat de cap director per fer una pel·lícula, com si que ho han fet els mites de la maleïda Rocafort.

Laura Polo Dalfó

Redactora, productora, reportera i el que faci...