Justícia endureix els requisits per treballar a les cuines de la presó, però no veta als interns amb delictes violents

Barcelona

Mig any després de l'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric a mans d'un pres que treballava a la cuina del centre, el Departament de Justícia ha redactat i emès una nova normativa que, segons ha pogut saber SER CATALUNYA, defineix quins interns poden treballar als centres penitenciaris i sota quins criteris de seguretat. La nova circular defineix, per primera vegada, els llocs de feina més perillosos de les presons: els tallers industrials, la cuina, la fleca, la bugaderia o els serveis de manteniment i jardineria, on s'utilitzen eines perilloses. El document no veta els interns per tipus de delicte, sinó pel seu comportament. De manera que, si la nova conselleria no hi introdueix canvis, a partir de l'octubre els interns amb delictes de sang que tinguin un bon expedient penitenciari podran tornar a treballar a les cuines de les presons catalanes.

Això després que en els darrers mesos diverses presons, entre elles aquesta setmana la presó de Ponent, a Lleida, hagin tret de la cuina a interns destinats perquè complien condemna per delictes de sang. A partir del mes vinent, els criteris per poder accedir a un lloc de treball a la presó seran: no tenir un trastorn mental actiu, no haver estat expedientat en els darrers tres mesos i comptar amb la capacitació necessària per al lloc de feina.

En els casos dels llocs de feina de més risc per a la seguretat, els requisits s'endureixen. Per treballar a la cuina d'una presó o un altre lloc sensible caldrà que haver transcorregut almenys l'últim any sense cap expedient disciplinari i, per tant, sense haver participat o protagonitzat un incident. A banda de l'equip multidisciplinari (format per juristes, educadors i personal de tractament) caldrà consultar també al responsable del taller i que els funcionaris de la unitat de seguretat interior també hi donin el vist-i-plau.

Els presos que vulguin accedir a aquestes posicions també hauran de complir els programes de tractament, "especialment aquelles dirigides a reduir el risc de conductes violentes", incorpora el document. Els interns candidats tampoc podran tenir un "risc de reincidència delictiva violenta alt". Si l'intern que ha accedit a la cuina (o altres llocs de risc) és sancionat, enviat aïllament (en primer grau penitenciari) o està més de dos mesos sense pagar la indemnització a la víctima (en cas que ho marqui la sentència) serà acomiadat d'aquest destí laboral.

L'equip d'Espadaler revisarà la normativa que ha d'entrar en vigor a l'octubre

La circular (1/2024), a la que ha tingut accés SER CATALUNYA, va ser impulsada i redactada per l'anterior equip de Justícia, amb Gemma Ubasart al capdavant, i pretén actualitzar i complementar la normativa vigent que havia quedat antiquada i que data de 2002. "L'evolució de la política penitenciària i els canvis en la gestió dels centres han determinat que les persones internes assumeixin determinats serveis auxiliars dels centres penitenciaris en règim laboral i les experiències viscudes han motivat la necessitat de revisar els requeriments de seguretat", assegura el preàmbul del text, en al·lusió a l'assassinat de la Núria López a la cuina de la presó de Tarragona el passat 13 de març.

L'actual conselleria de Justícia, comandada per Ramon Espadaler, assegura a aquesta emissora que estan estudiant la circular per valorar si "és susceptible de millorar o d'introduir-hi canvis", donat que tenen gairebé un mes de marge fins a la seva entrada en vigor l'1 d'octubre. Tot i això, segons diverses fonts penitenciàries, la circular ja s'ha distribuït a les presons perquè els centres la revisin, s'hi adaptin o formulin els dubtes al respecte. El nou document pren com a base la normativa que va redactar Gemma Torres, Subdirectora general de Programes de Rehabilitació, quan dirigia les presons de Brians 1 i Brians 2, els únics centres penitenciaris amb una normativa desplegada.

De la serralleria a la perruqueria: la circular classifica les feines per risc

La nova normativa estableix els "criteris d'actuació i el procediment que han de seguir els professionals penitenciaris per gestionar l'accés de persones internes als llocs de treball" de les presons. Aquestes feines van des de tallers d'arts gràfiques, confecció, serigrafia, soldadura o fusteria; a serveis de restauració tals com cafeteria, cuina o fleca; a més d'altres serveis com la bugaderia, el magatzem o la botiga, la biblioteca, l'escola, la perruqueria o els serveis de neteja i jardineria.

Per primera vegada, la normativa estipula quins són els llocs de treball "considerats d'especial risc per a la seguretat" i els atribueix uns requisits més exigents per accedir-hi. Es tracta dels tallers productius industrials més perillosos que definirà la direcció de cada presó. En general, segons fonts penitenciàries, es tracta dels tallers de confecció, serralleria, fusteria o muntatge, on s'utilitzen eines perilloses, contundents o esmolades. Entre els llocs de més risc es troba també la cuina, la fleca, la bugaderia central i les botigues, així com els llocs de treball vinculats als subministraments (magatzems, àrea de serveis, manteniment o jardineria).

Només Mas d'Enric havia actualitzat la seva normativa per definir limitacions laborals per raó de risc. A la resta de centres penitenciaris, fins ara, s'aplicaven criteris subjectius no protocol·litzats que, segons fonts penitenciàries, responien "al sentit comú". "Mai posaríem un intern amb una condemna llarga a l'exterior a cuidar i netejar l'entrada al centre, no sigui cas que fugi", posa d'exemple un comandament d'una presó. A partir d'ara, la tria es farà per punts. El document atribueix una sèrie de punts a diverses circumstàncies o aptituds, com l'experiència laboral, el bon tracte, la higiene personal, els ingressos, el tipus de condemna o la necessitat de socialització entre molts altres. Un pedagog s'encarregarà de vetllar pel compliment d'aquesta normativa i actualitzar la llista de candidats i els punts associats.