Pablo La Parra: "La Filmoteca no és elitista ni està buida ni té un públic envellit"

Barcelona

Després de catorze anys sota la batuta d'Esteve Riambau, des del passat 1 de juliol la Filmoteca de Catalunya té nou director. L'escollit entre més de trenta candidats és el Pablo La Parra (Gandia, 1987), llicenciat en història de l'art i doctor en estudis cinematogràfics i culturals per la Universitat de Nova York, que s'ha imposat amb el projecte anomenat 'La Filmoteca en transició'. El seu full de ruta parteix de la premissa que el cinema és un art que viu en un canvi constant, i, per tant, l'equipament també ha de disposar de les eines per reinventar-se contínuament

Què és i no és una filmoteca?

"És la institució pública responsable de preservar i difondre el patrimoni cinematogràfic català i universal" diu el Pablo, clar i concís, quan li preguntem quina funció té la Filmoteca de Catalunya. En canvi, no ho té tan clar quan li demanem que defineixi què és una filmoteca en termes generals: "un dels aspectes que em sembla més interessant i sorprenent d'una filmoteca és la dificultat per definir-la: és i no és un arxiu, és i no és un museu, és i no és una sala de cinema, és i no és una biblioteca... Una filmoteca, en realitat, és la suma de tots aquests factors".

Les conseqüències de la revolució digital

A la Filmoteca de Catalunya hi ha milers i milers de pel·lícules des del començament de la història del cinema. El Pablo i el seu equip tenen per davant l'apassionat repte de digitalitzar el seu arxiu, i alhora preservar les joies cinematogràfiques que emmagatzemen. "Per la preservació de tots aquests tresors necessitem unes tecnologies que el mercat ha declarat obsoletes. Per sort, tenim un equip fantàstic que treballa incansablement per mantenir vives aquestes tecnologies". El Pablo també ha encetat un altre meló interessant respecte a digitalització: "Jo puc garantir que la pel·lícula dels germans Lumière, que tenim físicament a la Filmoteca, es podrà veure d'aquí a cent anys a qualsevol lloc. En canvi, no puc garantir que puguem ensenyar l'àlbum de fotos que guardem al mòbil als nostres nets. Aquest és el motiu pel qual els grans estudis de Hollywood estan preservant les seves pel·lícules en analògic. Per això, nosaltres digitalitzarem tot l'arxiu per poder difondre'l, però guardarem tots els negatius".

La Filmoteca i el Raval

La seu de la Filmoteca està ubicada al Raval, un barri al qual sempre se'l mira amb lupa pel seu índex de delinqüència i immigració. El Pablo, però, ho té ben clar: "Em nego a parlar del Raval en termes de problema. Jo vull parlar del Raval en termes de riquesa, de diversitat, de teixit associatiu i veïnal exemplar i fantàstic. Estem molt orgullosos d'estar ubicats al Raval". A més, el Pablo també ha volgut desmuntar els tòpics que diuen que la Filmoteca és un lloc elitista, amb poca assistència i un públic molt envellit: "les dades ho desmenteixen: hem tingut un estiu amb cent quaranta-cinc persones -de totes les edats- de mitjana per sessió, i si fem un cop d'ull a la nostra programació, trobarem que hem programat de tot. Des de Hitchcock a cinema experimental".