El desenllaç desigual en les inversions de plaques solars: "Si fóssim fons estrangers ens donarien la raó"

Barcelona

A inicis dels 2000 es va prometre a 65.000 famílies que, invertint en energia solar, invertirien en un futur sostenible i, a més, guanyarien diners. Va ser el govern socialista de Rodríguez Zapatero qui va animar aquestes famílies a comprar plaques solars aprovant unes ajudes que facilitarien recuperar la inversió en 10 anys. La promesa eren préstecs de fins al 80% que es podrien tornar amb unes retribucions estables.

Amb l'arribada de la crisi, el govern popular de Mariano Rajoy va reduir les retribucions fins a un 40%. Un malson que va arruïnar moltes famílies, que no han deixat de lluitar per recuperar els diners. Ara, a més, aquestes famílies, veuen amb impotència com les empreses estrangeres que també van patir retallades, estan aconseguint que les Corts Internacionals els hi donin la raó.

Famílies arruïnades

En Jaume Pedrós és un pagès de Linyola (Lleida) que va decidir invertir en plaques solars l'any 2009 impulsat pels governs central i català que demanaven als pagesos "diversificar" i per poder tenir "ajuda a la jubilació". Tot semblava perfecte, "hi havia corredisses" per poder invertir en el sol. Ell i la seva família es van gastar 480.000 euros, el 80% dels quals en forma de préstec bancari.

Va ser aleshores quan va arribar la crisi i els governs, especialment el de Mariano Rajoy, van canviar la normativa, reduint la retribució que tenien els inversors un 40%. Això va fer que en Jaume i la seva família passessin anys molt difícils on tot el que guanyaven "anava al banc per pagar el deute". Durant aquells anys van haver d'apretar-se el cinturó i renunciar a invertir en el seu negoci, la pagesia. Ell va poder liquidar el deute, però altres famílies que depenien d'un sou van haver de "vendre's la casa i el parc solar".

Ara en Jaume ja té el deute pagat, però lamenta que el govern no els ha compensat de cap manera: "Si fóssim un fons estranger, ens donarien la raó". I és que ara les corts internacionals —a les que en Jaume ni cap família espanyola no pot reclamar— han donat la raó a les empreses que van fer la mateixa inversió i l'estat les haurà de compensar econòmicament. L'únic que demana en Jaume, per tant, és que els "allarguin els anys de retribució per poder amortitzar" la part que no han recuperat.

Una "qüestió d'equitat"

L'advocat i assessor jurídic de l'Associació Nacional de Productors d'Energia Fotovoltaica (Anpier), Juan Castro-Gil, ha lamentat que les 64.000 famílies es van posar a invertir perquè el govern les va "anar a buscar", en lloc d'empresaris i multimilionaris. I d'aquestes famílies "algunes van poder aguantar i altres han perdut les plantes i els seus béns personals".

L'advocat ha detallat que els resultats diferents són deguts a camins judicials diferents. Mentre que les famílies han hagut d'accedir als tribunals espanyols, els fons internacionals han tingut l'oportunitat de dirigir-se a les corts arbitrals del Banc Mundial. Això és així perquè anys abans s'havia signat un tractat de l'energia a escala mundial per evitar que empresaris de països desenvolupats haguessin de respondre davant de tribunals de països amb una "legalitat poc sòlida".

Però quan les normes es van canviar "de manera radical a Espanya", es va "girar la truita" i va obligar al fet que "els espanyols anessin a tribunals nacionals que no els van donar la raó", mentre que els inversors nacionals van poder anar directament a les corts arbitrals, que ara estan "estimant a favor dels inversors".

Ara mateix, ha admès Castro-Gil, "no queda cap alternativa" dins la jurisdicció espanyola. En aquest sentit, "l'única solució" és entendre que existeix un "mínim principi d'equitat". És a dir, que hi hagi iguals compensacions per afectacions derivades de la mateixa normativa. Quan els fons comencin a cobrar, des d'Anpier prendran decisions, ha assegurat.