"La majoria de les residències de gent gran són privades, i allà els usuaris són com bestiar, un producte mercantilitzat"
Els familiars dels 87 avis i àvies morts durant la pandèmia a la residència Ca n'Amell de Premià de Mar es regiren contra l'arxiu de la causa als tribunals
Barcelona
Els familiars de 87 avis i àvies que van morir durant la pandèmia a una residència privada de Premià de Mar es regiren contra l'arxiu de la causa. La jutgessa instructora ha decidit tancar el cas, però les famílies asseguren que presentaran un recurs i que, si tenen els diners i la força suficient, portaran la causa fins els tribunals europeus.
La residència de Ca n'Amell va ser el centre amb més morts a Catalunya durant la pandèmia, i els informes de la fiscalia acrediten escenes de deixadesa molt crues envers els residents, però la jutgessa arxiva el cas argumentant que no es pot demostrar que les accions del director del centre i de la responsable mèdica fossin la causa de la mort dels residents, i per tant no se'ls pot imputar un delicte d'homicidi imprudent.
La fiscalia, en primera instància, es va querellar contra el centre, però ha fet un canvi d'argumentació on, malgrat les proves reunides, considera també que s'ha de posar punt i final al cas. Els familiars asseguren estar estupefactes: "de cop la fiscalia es desdiu d'acusacions molt greus cap al centre. Tot el que va passar allà ho pot corroborar el personal mèdic, la residència va ser intervinguda per la Generalitat i tot està acreditat", assegura Ramiro Berrocal, fill d'un dels avis morts al centre.
Imatge d'arxiu de sanitaris a un geriàtric durant la pandèmia / RÀDIO LLEIDA
Deixadesa extrema i gent morint sola i sense atenció
L'escrit del fiscal parla de residents amb ossos trencats sense ser atesos, d'usuaris mal identificats estirats a llits que no els corresponen, faltes d'atenció i higiene inacceptables i un mal tracte sistemàtic a les persones grans que estaven a centre, a priori, perque en tinguessin cura.
Ramiro Berrocal, que va perdre el seu pare aquell març de 2020, relata què li va passar els dies abans de morir: "la gent de la residència em deia que estava bé, que només tenia febre... I quan el departament de Salut va intervenir la residència, em va trucar una infermera per dir-me que estava saturant oxígen a un 40%", explica. I continua: "això és com si a tu et tenen amb el cap dins de l'aigua i només et deixen sortir a respirar cada cinc minuts. Doncs el meu pare va estar així durant dies".
Berrocal explica experiències que van més enllà de la seva, altres famílies que van fer denúncies tan greus com que no donaven de menjar als interns, que lligaven a la gent als llits, que no es van aplicar cures paliatives a gent que estava a punt de morir... O, fins i tot, tenir persones mortes a una cantonada a la vista de la resta d'usuaris.
Un recorregut judicial de desgast
Les famílies asseguren que presentaran recurs i que volen arribar fins a Estrasburg, però alhora admeten que és un camí llarg, que suposa molt desgast i que costa uns diners que no totes les famílies poden assumir. "Volem anar fins al final, als tribunals europeus segurament ens donaran la raó. Però és donar diners, diners i diners... Saben que no tenim gaires recursos i esperen que ens acabem rendint", assegura el Ramiro.
El fill d'un dels homes morts diu que anar allargant els processos és una manera d'intentar que els familiars es desinflin i desisteixen. Assegura que mai arriben a tancar la ferida de la seva pèrdua com passa sempre que mor un ésser estimat, però lamenta que "és impossible passar pàgina" amb un procés judicial pel mig.
Oriol Soler Pablo
Redactor de informativos en Ràdio Barcelona, especializado en medio ambiente, biodiversidad y emergencia...
