"Els àrbitres hem madurat forçadament més ràpid que qualsevol persona de la mateixa edat"

Barcelona

Avui hem començat una nova secció. Joan Fàbregas, periodista i analista arbitral, porta al 'Què t'hi jugues!' històries d'àrbitres "com a recordatori que són persones". El convidat d'avui és l'Antonio Pinzano Rodríguez, que porta 33 temporades en actiu. Va començar a arbitrar amb 15 anys, ha viscut l'evolució de l'arbitratge i, a més, té una particularitat: va néixer amb una discapacitat congènita al braç.

Pizano explica per què fa tants anys que està al món de l'arbitratge: "Acaba sent una addició. Vaig començar a arbitrar per culpa de companys meus. Sempre diré 'per culpa' i no pas 'gràcies a' els meus companys".

L'àrbitre valora la millora que s'ha produït entre els i les joves futbolistes al llarg dels anys: "El futbol base a nivell territorial ha millorat molt, sobretot a nivell de comportament. Avui dia amb les xarxes socials sembla que cada dia hi hagi incidents. Quan algú em critica per la meva discapacitat, no té justificació i és mala persona. Si es defensa amb la meva disminució, què no serà capaç de fer fora del camp de futbol?".

També comenta què és el millor i el pitjor de la professió: "La part positiva és la gent que coneixes i els companys que fas. L'arbitratge també m'ha permès viatjar per tot Catalunya i part d'Espanya. La part negativa és quan t'equivoques. Moltes vegades el viatge de tornada és bastant dur perquè vas tu sol i et vas menjant el cap. Això és el pitjor de l'arbitratge. L'únic que intentes és la setmana següent resoldre les mateixes situacions de la millor manera possible".

Pizano assegura que el comportament dels pares a les graderies van en contínua millora: "Progressa adequadament, però sempre hi ha el típic pare o mare que pensen que el seu fill és Messi o Cristiano. Això inevitablement s'arreglarà perquè és qüestió del pare o la mare".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

L'àrbitre explica com es gestiona la pressió sobretot els primers anys: "Som nanos de 15-16 anys que encara ens estem formant com a persones i et fiquen a un camp de futbol, on has de gestionar les pressions i encertar les teves decisions. Quan t'equivoques, has de carregar amb la motxilla i continuar amb la teva gestió. Som uns privilegiats perquè hem madurat forçadament més ràpid que qualsevol persona de la mateixa edat".

Finalment, explica què s'ha de fer per no caure en la famosa 'compensació': "El gran hàndicap és que la ment estigui a la jugada on t'has equivocat. Has de no pensar en aquella jugada perquè sinó t'acabarà condicionant".