Marta Angelat: "Aquesta professió si et retires estàs fora, sempre has d'estar a l'aparador"
L'actriu que va començar amb set anys la seva carrera
NaN:NaN:NaN
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1726769542045/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Connectem el "Llapis de Memòria" de Marta Angelat, actriu, dramaturga i directora que reconeix que sempre ha sigut una gran amant de Serrat, "estava enamoradíssima d'ell, tant que me n'anava amb una amiga meva sota la casa de Serrat perquè l'aigua de la roba estesa ens toques els cabells", confessa.
La seva primera pel·lícula va ser amb set anys, encara que, després d'aquella estrena, el seu pare li va prohibir fer més cinema, no va ser fins als dinou que Angelat va tornar al món actoral. En aquella època, el seu pare va considerar que era el més adient per ella.
L'actriu ha confessat que necessita projectes perquè tot estigui bé: "no sé viure el moment, sempre necessito tenir projectes".
Sona Yesterday, li remet a la adolescència d'escoltar molt Beatles. "En aquesta època, érem unes boges, un grup de noies, els vam escriure, ens van enviar una postal dels quatre signada, a nosaltres quan la vam rebre va ser molt emocionant", explica Marta.
L'any 1992 va estar marcat, en un mateix any va perdre al seu germà amb només trenta-quatre anys i els seus dos pares, "he tingut moltes de pèrdues, i són terribles, però formen part de la vida, ens pensem que no morirem mai, morir-se als 34 és una putada no entra a la lògica de la vida", se sincera l'actriu.
Gràcies a una beca Angelat ha pogut convertir en realitat el seu somni d'escriure un nou llibre, ho tindrà enllestit a finals d'anys i es podrà trobar a les biblioteques a principis del 2025.
El programa
El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".
Andrea Ruiz García
Graduada en Medios Audiovisuales por la Universidad Pompeu Fabra y Máster en Social Media. Realizó prácticas...