La biblioteca popular, amb Marta Cava
Petites joies que no volem que passin desapercebudes a la Setmana del Llibre en Català
SECCIÓ. La biblioteca popular, amb Marta Cava
12:08
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1727006929233/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Setembre és el mes on tot torna i on torna, també, l’allau de novetats literàries, especialment, en llengua catalana coincidint amb La Setmana del Llibre en Català. Avui, però, volem fixar-nos en petites joies escrites en català i per autors catalans que potser no tindran un lloc destacat entre els llibres més nous, però que són propostes úniques i singulars que mereixen que no es quedin arraconades. Aquestes son les propostes de la nostra bibliotecària de capçalera, Marta Cava:
1) Una noia i un soldat / Teresa Pàmies (Adesiara)
Censurada pel Franquisme i amagada fins a dia d’avui pel públic general, Adesiara ha recuperat aquesta obra de Teresa Pàmies, traient-li la pols, donant-li la dignitat que la censura li va treure i posant-la a l’abast de tothom. D'històries de la guerra n'hi ha moltes, però poques seran com aquestes. Pàmies parteix sempre de les seves vivències per escriure i aquí no ha estat menys. Amb molts paral·lelismes amb la seva vida, però ficcionant moltes coses: és l'inici de la Guerra Civil i la Cinta és a l'Hotel Colón de Barcelona, afiliada a les JSUC. El seu xicot, en Ton, és un soldat allistat al front que vol veure-la. A través de monòlegs interiors, anem coneixent qui són els dos personatges, com viuen aquell moment, com la guerra ha marcat el seu pas d'infants a adults i, sobretot, com viuen aquell amor, un primer amor, un amor de joventut i molt condicionat per la guerra, més sostingut pels records del passat que no pas per un futur que no saben si podran tenir. Però no és una novel·la d'amor, tot i que hi és, com tampoc una novel·la històrica, tot i que el context es nota. És una obra antibel·licista i a la vegada narra el primer estadi de la guerra com ningú. També s'hi viu la ideologia de Pàmies: feminista, catalanista i anticapitalista. Però també els sentiments més bàsics de qualsevol jove de l'època.
2) Aliment / Martí Sales (Club Editor)
Aliment és d'aquests llibres estranys i peculiars, que no tenen l'estructura típica de la narrativa, que juguen amb el que troben, que ho barregen tot sense por. Aquest llibre és un abecedari on s'hi passegen els menjars i els aliments de la A a la Z. És un recull de textos, de poemes, de cançons relligades pel fil conductor de la vida. Aliment és un d'aquells plats que no saps ben bé quins ingredients porta, però t'agrada molt.
3) Les feres / Uriol Gilibets (La Segona Perifèria)
A Sant Gonera s'hi viu bé i amb tranquil·litat. Bé, o això sembla. El dia que el mossèn apareix corrent despullat i cridant coses inconnexes, al poble començarà a canviar tot. A Sant Gonera cada personatge té el seu paper (igual que cadascú té el seu paper al seu famós pessebre vivent), tothom sap què ha de fer i sap que no ha de sortir d'allà. I de sobte, arriba un nou mossèn al poble. Guapo, ben plantat i parla llatí. De sobte, fins qui no anava a missa, no se'n perd ni una. Però un dia desapareix al bosc: un bosc ple de plantes, d'ocells i de vida. Perquè al bosc hi habiten les Feres. Qui són les Feres? Ningú ho sap ben bé, però tots en parlen d'elles. Quantíssima gent ha deixat Sant Gonera i s'ha endinsat en aquell bosc. S'han convertit en Feres? O han estat devorades per elles? I mentre busquen al mossèn, la vida segueix i anem coneixent la vida i els costums, les històries i les llegendes de Sant Gonera i el seu bosc. I de la vida, també. L'univers que es genera en un poble, concentrat en 150 pàgines. Aquesta història a és com barrejar l'univers i els paisatges del món de la Irene Solà amb personatges absurds de "Amanece que no es poco" i afegint-hi un polsim d'humor, un punt de sordidesa i un toc de surrealisme.
4) Els confins i la tenebra / Ricard Efa (Mai més)
Ja vam recomanar a en Ricard Efa i la seva trilogia de còmic «Noceà» i ara, mentre esperem el tercer i últim volum, decideix posar tota la carn a la graella i presenta una saga de sis volums. A «Stella signata» tenim una obra de ciència-ficció, categoritzada com a «Space opera» (històries situades a l’espai on hi ha alguna mena de viatge o batalla). Els lectors us trobareu davant d'una història situada a l'espai, plena d'aventures i de misteris. També de grans personatges perquè en Ricard sap construïr-los molt bé. I també sap com fer capítols breus i ben estructurats, que et deixen amb la mel als llavis i fan que no vulguis parar de llegir, mentre vas veient com l'univers dels Confins va desfent-se poc a poc i les poques persones que saben tota la veritat, faran l'impossible per salvar-ho.I cal destacar també el talent artístic de l’autor, que s’ha encarregat del disseny de les cobertes. Quan tingueu un exemplar a les mans, mireu-les bé. Petites obres d'art.
5) Ragazzo / Lali Álvarez (Comanegra / Edicions de l’Institut del Teatre)
Hem recomanat una gran varietat de llibres en aquesta secció, però encara no s’havia parlat de cap obra de teatre. "Ragazzo" és un monòleg que durant força anys va ser capitanejat per l’Oriol Pla, que encarna a un jove antisistema que està vivint uns dies històrics de lluita i protesta contra una reunió dels països més poderosos del món que s’està celebrant a la seva ciutat. Ell ens va explicant com està vivint aquell període: la il·lusió d'un nou món que és possible, aquell entusiasme de veure gent de tot el món en aquella ciutat units per la lluita, l’esperança, els somnis, l’amor… Però l’espectador l’escolta amb un nus a la gola perquè sap que aquell ragazzo està vivint els seus últims dies de vida. Aquell ragazzo és en Carlo Giuliani, que va morir assassinat a Gènova durant les protestes que va haver-hi a la ciutat l’any 2001 en el marc de la Contracimera del G8. El text vol ser un homenatge a tots els joves que han tingut somnis, il·lusions i esperances de fer un món millor. El llibre inclou una introducció molt ben plantejada i epílegs de l’autora de l’obra i de la mare de Carlo Giuliani, que fan posar la pell de gallina. Tot un encert incloure aquests textos per acompanyar l’obra i enriquir encara més el text.