Llogar un fill durant cinc anys per decidir si ser o no ser mare

Barcelona

La decisió de ser o no ser mare, de tenir fills o no tenir-ne, és l'eterna pregunta que es fan moltes dones arribant als 30 anys. Acostumats a poder comprar-ho tot i a poder tirar enrere davant una decisió equivocada, la maternitat continua sent un punt d'inflexió vital que ho canvia tot. BioLògica, la nova estrena de la Sala Beckett, parteix d'un argument que trenca amb aquesta idea: llogar un fill per prendre la decisió. A l'obra, una empresa lloga criatures a mares que si, en el període de cinc anys no ho tenen clar, poden retornar-les.

La Mònica i la Blanca, dues dones que s'estan plantejant seriosament ser mares, la van anar a veure i els hi va remoure tot. BioLògica no ajuda a prendre la decisió de ser o no ser mare, però et remou perquè es toquen molts temes relacionats, sobretot, amb els vincles familiars. Avui es troben amb la Victòria Pagès, una de les protagonistes de l'obra, per parlar sobre com enfronten la decisió.

Ser o no ser mare

La Victòria Pagès és mare de dos fills i, com una gran majoria de dones, també va tenir dilemes, però ha admès que en la seva època no hi havia tantes oportunitats, prenien la decisió si es podia i volia en aquell moment: "La meva vida no l'enfocava a tenir fills, si els tenia perfecte, si no també". Ara prendre la decisió està més condicionat perquè "es pot allargar més en el temps":

En el cas de la Mònica i la Blanca és una situació diferent, perquè hi ha molts factors que poden ajudar a posposar la decisió, com la congelació d'òvuls, una decisió que ha pres la Mònica per treure's de sobre "la pressió biològica". Ella té 33 anys i s'ha preguntat moltes vegades si vol ser mare, la resposta és sí, però passa per "un projecte compartit amb algú", a qui encara no té a la seva vida.

De fet, la Blanca, de 33 anys també, s'ho ha plantejat i un dels motius pels quals encara no ho ha tirat endavant són els costos. A més, la seva parella és una dona i, per tant, també hi intervé el procés de gestació: "Són més diners encara". El desig de la Blanca és tornar a experimentar la relació mare-filla, una cosa que només pot fer convertint-se en mare.

El compromís

"Hi ha una espècie de mitificació en les dones que si no ets mare, et falta alguna cosa", ha lamentat Pagès, qui ha constatat que no hi ha només un camí. Un camí que requereix responsabilitat i compromís. "Estem acostumats al fet que tot ho podem tirar enrere", ha reflexionat la Mònica, menys la maternitat. En aquest sentit, l'obra planteja que potser un fill no sigui per sempre i també posa sobre la taula la renúncia.

Ser mare vol dir guanyar moltes coses, però també renunciar a altres. La Mònica, per la seva banda, no està disposada a renunciar a la seva feina: "Jo ara mateix estic en un moment professional molt divertit, d'aquí congelar òvuls i prendre la decisió més tard". La Blanca, per la seva banda, pensa en el seu estil de vida: "Hauria de renunciar a tot i no estic disposada".