Dra. Queralt Solé, la persona que més en sap sobre les foses comunes i els desapareguts de la Guerra Civil Espanyola

Barcelona

Connectem el "Llapis de Memòria" de Queralt Solé especialista en violència durant la Guerra Civil espanyola i el franquisme, especialment en temes relacionats amb la repressió i exili, i la memòria, és la màxima experta a Catalunya sobre les fosses comunes i els desapareguts de la Guerra Civil.

Solé és doctora en Història Contemporània, per la Universitat de Barcelona el 2008, amb la tesi titulada: “Les fosses comunes a Catalunya 1936-1939”. La van marcar molts professors, però sobretot Joan Santacana, que impartia l'assignatura d'Història a Història del Arte al COU.

Una de les cançons que ha sonat al seu Llapis de Memòria és 'Voglio vederti danzare' de Franco Battiato. Ens ha explicat que va fer un Erasmus de cinc mesos a Roma i allà va conèixer cantautors italians i, anys més tard, a Perelada, va poder veure Battiato en directe.

En la conversa ens ha explicat les complicacions per trobar on hi podria haver una fossa i com treballen per desxifrar qui són les persones que hi ha allà enterrades.

Solé ha compartit la primera sensació que va viure la primera vegada que va anar a visitar El Valle de los caídos: "Va ser tenebre, hi vaig anar amb una amiga i ens van tractar molt bé, el paissatge és brutal i van triar molt bé el lloc on feien el Valle". L'experta recomana visitar-lo al menys una vegada a la vida.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Per arribar al despatx de la doctora, a la Universitat de Barcelona, cal atravessar un passadís ben llar on hi ha cartells. Un d'ells és l'icònic mural que mostra un peu calçat amb una espardenya i que aixafa una esvàstica de pedra fins a destruir-la. La imatge és del fotògraf català Pere Català i es titula 'Aixafem el feixisme'.

Una altra de les cançons que ha sonat al programa i forma part de la vida de Queralt Solé és '45 cerebros y un corazón', la cançó que dona nom al primer disc de Maria Arnal i Marcel Bagés, i la pel·lícula 'El Mestre que va prometre el mar', d'Antoni Benages, ambdues obres parlen d'un fet que va passar un any abans de la publicació del disc. Al Monte de la Pedraja (a Burgos) es va descobrir una fossa comuna on hi van trobar un centenar de cossos que pertanyien a persones assassinades per les forces franquistes i, entre aquests cossos hi van trobar intactes 45 cervells i un cor.

'La Traviata', de Carlo del Monte i Victòria dels Àngels forma part de la banda sonora de la vida de Solé. El seu avi, Heleni Barjau era cantant d'òpera i zarzuela i la seva història va marcar la vida de la doctora. "L'avi va marxar a l'exili a Mèxic amb 17 anys, on va néixer la meva mare". L'avi de la Queralt va nèixer a La Sagrera i era fill d'un militant socialista que va exiliar-se a França en acabar la guerra i va viure en un camp de concentració. Més tard, la família va marxar a Mèxic i l'avi va començar la seva carrera musical, arribant a conèixer i actuar amb Maria Callas.

Després de debutar en diferents països, el van contractar com a primer tenor a l'òpera de París, però en aquell moment va rebre una oferta del Liceu de Barcelona. Per tal de regularitzar la seva situació l'avi de la Queralt es va reunir amb Manuel Fraga que li va proposar gravar diferents sarsueles per Televisió Espanyola. Més tard, l'home va tornar a instal·lar-se a Mèxic.

Escolta el programa sencer per acabar de descobrir les peces musicals que formen part de la vida de Queralt Solé.

El programa

El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".