Llapis de Memòria de Dani Guillén: "Mai he utilitzat les xarxes per insultar ni per l'anonimat, les utilitzo en positiu"

Barcelona

El Llapis de Memòria del periodista i escriptor Dani Guillén ha començat amb el tema 'Always look on the bright side of life' de Monty Python. Guillén explica que " per la gent que associa la comèdia als Monty Python aquesta cançó és un himne" i ha apuntat que "a Anglaterra és la cançón més demandada als funerals perquè és la cançó amb la que acaba la pel·lícula 'La vida de Brian'".

L'alter ego de Dani Guillén a X és 'Manuel de Barcelona', des de fa anys publica fils i ara ha publicat un llibre titulat 'Fes-me riure', amb el pròleg d'Andreu Buenafuente. Al programa ha explicat com es van conèixer amb l'Andreu. El Buenafuente li va enviar un missatge a través de les xarxes per conèixer'l. "Quan vaig començar a fer els fils d'X, em va tornar a escriure i vaig pensar a treure el llibre".

Guillén, entre anècdotes sobre la seva relació amb Buenafuente, ha confessat que la paraula màgina i coneguda 'Samanté' que utilitzen el Buenafuente i el Berto al programa 'Nadie Sabe Nada' sorgeix perquè l'Andreu volia dir 'Namasté' i es va equivocar. "I d'això han fet una fortuna", diu l'escriptor.

Una altra cançó que ha sonat al Llapis de Guillén és 'Man on the moon' de REM. El grup de Michael Stipe venien de viure un gran èxit, el del seu anterior disc 'Out of me' (on hi havia la mítica 'Losing my religion') que va vendre més de 18 milions de còpies i va guanyar 3 Grammys.

REM havien de tornar a l’estudi per gravar nou disc. La intenció era buscar un nou so per diferenciar-se de l’exitós 'Out of Time'. Volien descartar qualsevol cosa que sonés a REM perquè estaven cansats d'ells mateixos i van sortir de la seva zona de confort amb un nou disc (bastant menys comercial que l’anterior) i van fer aquesta obra mestra titulada 'Automatic for the people' on, entre d’altres, s’hi pot trobar aquest 'Man on the moon' que ha fet sonar Guillén.

Guillén ha explicat que sense aquesta cançó probablement no hi hauria hagut un biopic sobre un comediant tan especial com Andy Kaufman, interpretat pel no menys peculiar, Jim Carrey. Hi fan constants referències a la vida del comediant no tant per ser un llunàtic, sino per les teories que dubten de la veracitat de l’arribada de l’home a la lluna de les que en fa paral·lelisme amb les pressumptament fictícies morts d’Elvis o del propi Kaufman.

Al llibre, l'escriptor explica que l'actor i còmic Jim Carrey ha estat graciós des de petit, "jo no era el graciós de la classe", ha dit Guillén. A més, al llibre recull una anècdota on explica que Carrey, originari del Canadà, va traslladar-se als Estats Units amb la família. El pare de l'actor -de família treballadora- li donava molt de suport. Als Estats Units, Carrey no aconseguia triomfar, però es va escriure un xec de 10 milions de dòlars i es va donar un marge de 5 anys per triomfar. En aquests 5 anys, l'actor va fer tres pel·lícules que van ser tot un èxit, entre elles, 'La Màscara'. El mateix Carrey explica que va posar el xec dels 10 milions de dòlars a la butxaca del vestit amb què van enterrar al seu pare.

Durant la conversa, també ha parlat de Miguel Gila, que es va allistar voluntari per defensar la República amb 17 anys. Ell havia fet humor sobre la guerra. Al llibre, Guillén explica que Miguel Gila va entaular amistat amb un enemic que va conèixer a la trinxera. "L'enemic es deia Fermín i es van conèixer amb en Miguel fent guàrdia durant la guerra. Demanaven canvis de torn per seguir coincidint cadascú en la seva trinxera i poder continuar xerrant, però mai no en va conèixer més que la veu”.

'Make'em laugh' de Donald O'connor i una de les cançons de 'Cantant sota la pluja', tenia claríssim que era la sintonia d'un programa que feien cinema mut. "Era la sintonia d’un programa de La 2 als anys 80 anomenat “Con H de humor’ i des que la vaig escoltar em va marcar i és sinònim de bons moments, abans fins i tot de veure ‘Cantant Sota la pluja’. La vaig convertir en el coixinet dels fils que faig a X".

Guillén fa servir el hashtag Meik em laf (Make em laugh) a X i el seu alter ego 'Manuel de Barcelona' sorgeix d'una sèrie televisiva 'Hotel Fawlty'. Hi havia un cambrer que es deia Manuel, a la sèrie anglesa era espanyol i de Barcelona, i no sabia res d'anglès. El cambrer es va convertir en un ídol. Quan la sèrie va arribar a Televisió Espanyola l'any 1981, per coses del doblatge, el cambrer es deia Paolo i era italià.m L'any 1986 la sèrie va arribar a TV3 i en Manuel era Mexicà.

Un altre tema que ha donat és 'Et maintenant' de Gilbert Becaud. "El meu pare és un gran aficionat als grans de la cançó francesa i de petit al cotxe, sonava Becaud, Jacques Brel, Aznavour, Edith Piaf… Però en aquells viatges llargs (més de temps que no de distància) en el nostre Seat Ritmo, també sonava La Trinca o els acudits de l’Eugenio que van composar part del meu imaginari humorístic.

Dani Guillén ha explicat moltíssimes més anècdotes entre cançó i cançó. I ha parlat també de la relació dels seus tres fills amb l'humor "els hi he inculcat veure pel·lícules de Chaplin, dels germans Marx, jo volia que visquessin la comèdia des de petits".

Ha confessat que li hauria encantat ser ballarí i que li agradava molt ballar Stevie Wonder.

El programa

El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".