Expedient Tiscar: un enverinament al Pol Sud
Al Rodney Marks li diagnostiquen síndrome d'abstinència i després es descobreix que va ser enverinat amb metanol i que no va ser un accident
Expedient Tiscar: un enverinament al Pol Sud
15:49
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1727694032844/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
El Pol Sud és l'assentament humà més remot del planeta. És una zona pràcticament deserta, només habitada per grups de científics. Hi ha una estació nord-americana, l'Amundsen-Scott South Pole, on a l'hivern tan sols resten una cinquantena d'investigadors. Han de sobreviure durant set mesos en el lloc més fred i aïllat del món amb l'encàrrec de mantenir operativa la base fins a l'estiu vinent.
El dijous 11 de maig de l'any 2000, el Rodney Marks, un dels científics de la base aquell hivern, comença a trobar-se malament. Quan està tornant del telescopi amb el qual treballa comença a veure borrós i té molèsties a l'estómac. És una ruta d'un quilòmetre que acostuma a fer caminant, però aquell dia se li fa eterna.
El Rodney Marks se'n va a la clínica de la base, la qual anomenen Biomed. L'únic metge que hi ha és el doctor Robert Thomson, que sap una mica de tot perquè és metge de família. Li diu que els símptomes són a causa de l'abstinència de l'alcohol, perquè en Rodney li ha dit que fa 38 hores que no beu. El desembre del 2000, es publiquen els resultats de l'autòpsia i es descobreix que va ser enverinat.
El 2005 accedeixen a enviar un qüestionari als 49 treballadors que van compartir aquell hivern amb el Rodney. Però és un qüestionari que ha d'aprovar la National Sciene Fundation, la responsable de la base. Quan s'envia s'indica que participar-hi és totalment voluntari i només 13 de les 49 persones contesten el requisit d'informació. I en les tretze respostes rebudes, no hi ha cap detall que els ajudi en la investigació.