L'independentisme afronta el 7è aniversari de l'1-O dividit i amb Illa a la Generalitat

Barcelona

L'independentisme afronta aquest dimarts el 7è aniversari de l'1-O sense majoria en el Parlament i dividit, amb Junts i ERC en vespres dels seus respectius congressos, amb la CUP en l'etapa final del Procés de Garbí per a triar nou Secretariat Nacional, i davant el nou cicle polític marcat per l'arribada a presidència de la Generalitat del socialista Salvador Illa.

La falta de cohesió entre formacions i el context intern de cadascuna condicionen un aniversari de l'1-O: no s'han convocat accions unitàries, encara que la ANC i CDR Catalunya han convocat una concentració a les 20 hores en la plaça de Sant Jaume.

Davant les divergències, emmarcades per la decisió d'ERC d'investir a Illa i en la necessitat de "rebaixar hostilitats" amb els republicans, Junts proposa en la seva ponència ideològica de cara al seu congrés de finals d'octubre crear una entitat paraigua que aglutini partits i societat civil per a debatre sobre el futur de l'independentisme.

En el Parlament, Junts lidera l'oposició al Govern de Illa com segona força en la cambra, mentre que ERC manté la seva voluntat de negociar amb l'Executiu en el marc de l'acord d'investidura amb els socialistes.

Junts: "Rellançar l'independentisme"

Amb la vista posada en el congrés dels dies 25, 26 i 27 d'octubre a Calella (Barcelona), Junts obrirà la direcció a nous afiliats en eliminar el requisit dels 6 mesos de militància, amb l'objectiu de renovar l'organització i incorporar "actius i talents".

Tant Borràs com Turull han indicat que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont continuarà tenint un paper molt actiu després del congrés del partit pel seu "lideratge de referència" per a l'independentisme.

Així mateix, Junts es proposa que el congrés serveixi per a recompondre el partit i "rellançar l'independentisme" i no per a parlar de càrrecs.

Quatre candidatures a ERC

ERC també encara les setmanes prèvies al seu congrés, que se celebrarà el 30 de novembre, enmig d'un debat marcat per la 'estructura B' que presumptament va promoure controvertides campanyes de comunicació, com la dels cartells difamatoris contra els germans Maragall i l'Alzheimer.

Actualment hi ha quatre candidatures que es disputen la futura adreça: una impulsada pel sector pròxim a l'actual secretària general en funcions, Marta Rovira; una altra liderada per l'expresident del partit, Oriol Junqueras; i dues llistes crítiques amb l'estratègia de pactes dels republicans en els últims anys.

En el congrés del 30 de novembre, els militants hauran de triar entre una de les quatre candidatures: si cap supera el 50% dels vots el partit anirà a una segona volta al cap de 15 dies, en la qual s'enfrontarien les dues llistes més votades, segons recullen els estatuts del partit.

La "renovació" és una de les constants entre les quatre candidatures, encara que l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell --militant d'ERC--, va avisar fa dues setmanes que les posicions dins del partit estan, textualment, absolutament polaritzades, unes en contra d'unes altres i barallades.

El 'Procés de Garbí' de la CUP

Per part seva, la CUP va culminar la setmana passada la seva 'Procés de Garbí', arran del qual crearà una secretaria general del partit i una figura de coordinació, dos nous perfils amb els quals fins ara no comptava la formació.

El partit triarà el seu nou Secretariat Nacional --l'Executiva que ha d'estar formada entre 9 i 15 persones-- i més d'un 50% de la seva militància haurà d'avalar-la perquè sigui triada en una elecció telemàtica que se celebrarà del 6 al 8 d'octubre.

El nou Secretariat Nacional per primera vegada ampliarà el seu mandat de dos a quatre anys, després que així ho hagi decidit la formació després de la seva reorganització en el denominat 'Procés de Garbí'.

En la seva carta de presentació, els 15 integrants de l'única candidatura reconeixen que el moment polític actual "és de desencantament" i que la CUP no ha obtingut els resultats electorals desitjats, per la qual cosa l'organització no passa pel seu millor moment, textualment.

La CUP prioritzarà una acció política des de tres vessants: "A través de la batalla per l'hegemonia, la consecució de conquestes i la generació de conflictes", segons recull la seva ponència política.