Dos dels migrants de Tossa: "És travessar el mar o morir al mar"

Tossa de Mar

En Mamadou i l'Aboulay són dos dels 200 migrants que van arribar fa un mes a Tossa de Mar. Tots dos vivien al Senegal, però es van conèixer sobre una pastera, on van pujar per buscar-se un futur millor. "A l'Àfrica la situació és molt difícil, guanyem poc, i moltes vegades grups terroristes ens extorqueixen i s'ho acaben quedant" explica en Mamadou. "Hi ha molta gent que somia en venir aquí".

Per pagar el viatge en pastera van estar treballant durant cinc anys. En Mamadou en una fleca, l'Aboulay com a comerciant mentre estudiava l'Alcorà. Van emprendre el viatge conscients del perill que corrien. Només l'any passat, almenys 6.618 persones van perdre la vida en aquest trajecte. "És la vida" conclouen. Al marxar, no van dir res ni a la família ni als amics, per no preocupar-los. "Si els hi haguéssim dit no ens haguéssin deixat" explica en Mamadou. "Barça o barsak" repeteixen els dos, que vol dir que o arriben a Barcelona o moren. "És un sacrifici, o guanyes o perds. O travesses el mar o mors al mar".

7 dies al mar

En Mamadou i l'Aboulay van estar set dies al mar, alimentant-se de galetes amb sucre i amb molt poca aigua, tan poca, que se'ls va acabar. Van estar tres dies sense beure'n. La desesperació els va portar a beure aigua del mar i la conseqüència va ser que molts van emmalaltir, com l'Aboulay. Després de set dies a alta mar, una embarcació de Salvament Marítim els va detectar. Va ser llavors, ja en terra ferma, quan van explicar a la seva família on eren. "Ploraven, ploraven" explica Mamadou.

A les Canàries va començar un procés burocràtic llarg. I també físic. Del campament de Canàries van viatjar a Cartagena fent escala a Madrid. D'allà en guarden un mal record, i expliquen que vivien 8 persones a cada habitació. Convivien marroquins, malians i senegalesos, i asseguren que cada dia hi havia baralles.

Un mes a Tossa

El tres de setembre, després d'un trajecte llarg en bus, van arribar a Tossa, on la gent els va rebre "de manera molt amable". "Ens atenen, parlen amb nosaltres, ens donen ànims" expliquen. Un dels veïns que els ha ajudat és en Xavi Morón, un jove que va dur un grup a fer escalada. "Vaig estar al Senegal i em vaig sentir molt acollit. Volia tornar-los el favor" explica.

Durant aquest mes també han format part d'entitats esportives i se'ls ha vist fent vida social amb molts veïns del poble. Això els ha ajudat molt, però admeten, que estan preocupats per la seva situació. Lamenten la manca de formació i d'informació sobre el seu futur i l'estat dels seus tràmits.

Al final de la conversa amb SER Catalunya, envien un missatge als que estan en contra de les persones migrades: "No venim a robar, no venim a beure alcohol, no venim a agredir a ningú. Venim aquí a treballar, a canviar la nostra vida i ajudar la nostra família".

Recupera el reportatge sonor, aquí: