Un estudi quantifica l'impacte econòmic de les cures informals a la gent gran en 10.105 milions d'euros, el 4,1% del PIB

Barcelona

Tenir cura de  les persones dependents sense cobrar cap prestació costa a les famílies catalanes prop de 6 mil milions d'euros anuals. Un informe de la Cambra de Comerç ens ofereix avui moltes dades per dimensionar l'esforç que fan sobretot moltes dones per cuidar primer els fills, i després els pares. Un terç d'aquestes cuidadores han hagut de deixar de treballar.

A Catalunya hi ha 150.000 persones que són cuidadores principals de persones grans. La gran majoria són dones i concretament, d'entre 45 i 64 anys. És el que s'anomena la generació 'Sandwich': dones que han passat de cuidar els fills a cuidar els pares, i que no s'han pogut incorporar plenament al mercat laboral. Aquestes dones dediquen més de 49 hores setmanals a cuidar persones dependents que, a preu de mercat, serien més de 2.700 euros bruts al mes. Les dones han de renunciar a la seva feina molt més sovint que els homes... i també pateixen més les conseqüencies a la seva salut.

Si totes les hores s'haguessin de buscar al mercat laboral, costaria vora 6 mil milions d'euros anuals. És un 2,2% del PIB català, gairebé el doble del que genera tot el sector de l'agricultura. Si s'hagués de cobrir amb professionals, es necessitarien més de 230.000 persones.

Demanen professionalitzar una part d'aquestes cures i repartir-les millor. Reclamen més suport econòmic de l'administració i més flexibilitat i sensibilitat per part de les empreses.

La situació es complicarà en el futur degut a l'envelliment de la població. Per mantenir el ritme de suport que dona el govern, cap al 2050 s'hauria de multiplicar gairebé per 3 la despesa en dependència. Espanya està a la zona mitja-baixa en comparació a altres països europeus en despesa per cures de llarga durada o dependència.