Immigrants i imprescindibles (Capítol 1): l'hostaleria
SER Catalunya comença una sèrie per constatar com la immigració és imprescindible per a l'economia catalana i analitzar amb testimonis i experts per què hi ha discursos d'odi fonamentats en afirmacions que les dades desmenteixen
Immigrants i imprescindibles (1): hostaleria
Barcelona
El 60% dels treballadors del sector de l'hostaleria a Catalunya són persones nascudes fora d'Espanya. Són dades recollides per Comissions Obreres que avança SER Catalunya. L'hostaleria, ara mateix, és la primera sortida laboral per les persones que arriben d'un altre país de fora de la Unió Europea. Un de cada cinc migrants extracomunitaris acaba treballant a hotels, bars o restaurants. Per posar la dada en context: només el 4% de treballadors nascuts a Espanya es dediquen a l'hostaleria.
Treballadors imprescindibles
A Catalunya hi ha més immigrants treballant que mai. Sense ells faltaria mà d'obra, sobretot als sectors que no requereixen un alt nivell de qualificació que, alhora, són els més precaris. Estem parlant de feines com la construcció, l'agricultura, l'hostaleria o les cures. Els seus salaris són, segons dades de l'Agència Tributària, molt més baixos: si un espanyol cobra de mitjana 27.000 euros anuals, un immigrant en cobra 18.400. A més, aporten 10 cops més del que gasten a la seguretat social.
Els treballadors d'origen estranger estan sobrerepresentats al mercat laboral català. Són el 26% dels treballadors, o sigui, un de cada quatre. En canvi, a nivell de població, tenen un pes del 21%, és a dir, representen un de cada cinc ciutadans. "Estem creant molts llocs de treball poc qualificats i els ocupen fonamentalment immigrants", explica l'economista Miquel Puig. "En primer lloc, perquè no hi ha prou espanyols i, en segon lloc, perquè només estan disposats a acceptar les condicions laborals els immigrants".
Un hotel de la Costa Brava. / ACN
Puig explica que s'estan reforçant activitats i sectors que depenen de l'arribada de mà d'obra barata. "L'immigrant que està venint a Espanya és poc qualificat o també el que ocupa feines per les quals ell està sobrequalificat, cosa que passa molt amb la immigració de l'Amèrica Llatina". Afegeix que, demogràficament, aquest ritme de creixement acaba causant problemes de saturació.
"No vaig venir amb l'objectiu de ser cuiner"
"Sempre dic que ser negre aquí és un delicte", lamenta en Mamadou, que explica com nota les mirades de desconfiança de moltes persones al carrer o al transport públic. Tot i ser un dels migrants que fa una feina imprescindible, subratlla que la societat l'accepta amb recel. Té 39 anys i en fa 18 que va arribar a Catalunya des del Senegal.
"Vaig venir per guanyar-me la vida i em vaig trobar aquest camí". Com molts altres migrants, que arriben de manera irregular, es va veure abocat al sector de l'hostaleria. Amb els anys, va aprendre l'ofici i va regularitzar la seva situació. I també va aprendre l'idioma. "Em deien que portés bledes i agafava julivert o coriandre", recorda, "no sabia què volia dir 'rave', només sabia els aliments més bàsics".
A Barcelona ha treballat a diversos bars i restaurants. Tot i que va acabar els estudis de cuina, a alguns locals la feina que li oferien era la de rentar plats. "Em van enviar a fer 'pica'. Jo no volia fer això, però ho vaig acceptar perquè no tenia diners i no volia quedar-me sense feina", explica Mamadou. Ara, treballa de cuiner a un hotel de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia.
Les Kellys: "som l'ànima de l'hotel"
Una de les feines més precàries del sector de l'hostaleria són les cambreres de pis. Són majoritàriament dones -moltes migrants- encarregades de netejar i endreçar habitacions d'hotel. "Sense nosaltres tot es paralitzaria, som l'ànima de l'hotel", explica Luz Amparo Suaza, portaveu de l'associació Kellys Unión i delegada sindical de Comissions Obreres. "Si vas a un hotel i no et poden donar una habitació neta, es queden sense negoci", afegeix.
Ella va venir fa 19 anys de Colòmbia. Era mare soltera i havia estudiat per ser tècnica de comunicació. "Les mares sempre lluitem pel benestar dels nostres fills i perquè no passin pel que nosaltres hem passat", recorda. "Jo no vaig tenir temps per estudiar o homologar els meus títols. Vaig preferir educar la meva filla, que ha estudiat a la universitat i ara és podòloga".
Les Kellys tenen, de mitjana, 15 minuts per netejar habitacions com aquesta
La Luz Amparo ha treballat a la bugaderia de dos hotels de luxe a Barcelona. "És una feina dura. Hi ha una sobrecàrrega de feina, s'han d'aixecar matalassos que pesen trenta quilos, treure les escombraries...". "Les habitacions han d'estar netes amb 15 minuts", descriu. "Hi ha moltes dones migrants racialitzades, que alhora s'han de cuidar de casa seva", subratlla. "Tenim una doble jornada. Després de treballar vuit hores a l'hotel, hem de fer les feines de casa".
El gremi d'hostaleria admet que sense immigrants res funcionaria
El president de la federació d'hostaleria de les comarques de Girona, Antoni Escudero, subratlla que el sector sempre ha tingut una gran dependència de les persones vingudes de fora. De fet, recorda que ell mateix va ser immigrant a França quan era jove treballant a bars i a collites.
Creu, però, que "la societat avança" i posa un exemple que li queda molt a prop: "la gent d'avui està més informada, sap més coses, i no està disposada a fer segons quins sacrificis. El meu fill no vol fer els sacrificis que vaig fer jo, i em sembla bé, les societats canvien", assegura.
Escudero ha demanat també que es faci una regularització massiva per tal que les persones estrangeres tinguin permís de treball. "Això ajudaria a tot el sector però no només a Girona, també a Catalunya i a Espanya. És molt millor que la gent que vingui treballi. Treballar dona autonomia, t'ajuda a aprendre la llengua, a integrar-te, és beneficiós", ha reblat.