Lídia Pujol: "La música m'ha salvat; si no, hauria estat perillosa"

Barcelona

El Llapis de Memòria de la cantautora Lídia Pujol no podia començar de cap altra manera que amb una cançó bressol que forma part del seu últim àlbum 'Babel: dels fems i les flors'. Les cançons bressol han estat molt importants en la carrera de l'artista.

Fa 20 anys que Pujol va iniciar la seva carrera com a cantaurota en solitari, un recorregut de dues dècades de música, paraula, poesia, compromís social, pensament crític i espiritualitat. Al seu últim disc hi és molt present el seu hort, un espai molt important per ella.

La cançó 'Dreams' de Fleetwood Mac forma part de la vida sonora de l'artista. El tema és part d'un disc fascinant pel context en el que es va gravar, l’any 1977. Els 5 integrants del grup es van separar de les seves parelles (4 dels membres de Fleetwood Mac estaven casats entre ells) i la gravació es va fer amb muntanyes de cocaïna i un caos absolut... Amb el resultat d’una joia que es va convertir en un dels discos més venuts de la història de la música.

"Aquest disc va ser fonamental per mi. Amb 11 anys sortia al balcó quan estiuejava i posava el tocadisc amb els altaveus perquè tothom el sentís des de la piscina que estava a baix", explica Pujol i afegeix "era molt pesada amb aquest disc".

Lídia Pujol tenia clar des de petita que es volia dedicar a l'art, de petita feia còmics i al final ha acabat fent música: “Sempre dic que la música és el meu Déu, i que els músics, els grans intèrprets, són els representants de Déu a la terra, i que donen sentit a la meva vida a través d’un tast d’allò que és sublim”.

Fa uns anys va fer concerts sota el nom de 'Cerimònia de la llum' que, entre d’altres llocs, es feia a esglésies interpretant cançons del Llibre Vermell de Montserrat i cançons tradicionals.

"La música m'ha salvat, segurament seria molt molt perillosa", confessa Pujol abans que soni 'At seventeen' de Janis Ian. Aquesta cantautora nordamericana va començar a cantar folk quan era una adolescent a mitjans dels 60 i ha seguit gravant fins ara. Ha guanyat dos Grammys, un d’ells l’any 75 per aquest tema. La Janis Ian també és columnista i autora de ciència ficció.

Aquest tema és precisament el primer que va cantar Lídia Pujol en públic amb només 17 anys i ha aprofitat l'ocasió per explicar el seu ritual abans d'un concert: “El meu ritual abans d’un concert és dutxar-me amb aigua freda, si pot ser congelada millor”, diu l'artista.

L'any 90 va formar un duet amb Sílvia Comes i van publicar dos treballs on musiquen poetes com Whitman, Cernuda o Lorca, un projecte molt exitós i reconegut. Més tard, després de dissoldre el grup, Pujol va publicar 'Laie', 'Els amants de Lilth' i ara 'Babel: dels fems i les flors". La seva amiga Mayte Martin sempre diu que "va flipar quan va veure cantar per primera vegada la Lídia dalt d'un escenari" i recorda una frase seva: "Las persones són a l'escenari com són al llit".

Al Llapis de Memòria de Pujol també ha sonat 'And dream of sheep' de Kate Bush: "Ha estat el meu màxim referent, ha aportat mons reals i imaginaris. Ha estat sempre algú que m’ha donat un registre infinit per jugar, viatjar, amagar-me i apareixer, i cridar i xiuxiuejar...", explica la protagonista i afegeix: “Quan el teatre apareix a la meva vida, apareix la necessitat d’entendre i comunicar amb la paraula”.

Pujol ha confessar que "no suporta no entendre una lletra". El català no és la seva llengua materna, però el va haver d'aprendre a cantar fins que es va convertir en un llenguatge propi. "La música és un llenguatge universal", diu.

Sona 'The first circle' de Pat Metheny i la Lídia parla sobre la seva última feina. Aquest últim disc 'Babel: dels fems i les flors' l'ha gravat a Torroella de Montgrí, a l'auditori Espai-Ter, després de guanyar el Premi Espai Ter de Música.

“Fa 20 anys vaig publicar el disc 'Laie' (2003) que vol dir 'crit' i ara publico 'Babel' que significa 'balbuceig'. Abans em sortia un crit, un no-saber i no estar-hi d’acord. Ara, en canvi, és un no saber i mirar les coses tal com són”.

Un altre tema que forma part de la vida sonora de la Lídia és 'Farem la revolució i la tornarem a fer', cantat per ella mateixa. Un homenatge a l'Arcadi Oliveres i a la Sinead O'conor.

També ha sonat 'Vanishing Act' de Lou Reed: "Aquesta cançó amb un text d’Edgar Allan Poe és molt important per mi. És un recitat cantat amb molta intimitat. És una manera que tinc jo com a referent d’arranjar. Per exemple el 'Nada de nada' de la Cecilia té a veure amb aquesta entrada molt buida i com va entrant tot i creixent", explica Pujol.