Mohammed Khatib, activista palestí, després d'un any de guerra: "Vivim en guetos, guetos de veritat"

Barcelona

El Mohammed Khatib torna a ser a Cisjordània, després d'una visita fugaç a Barcelona. Des de l'Institut Novact de Noviolència li han organitzat un tour d'incidència per a visibilitzar iniciatives de construcció de pau des de la no-violència i transformació de conflictes a Palestina. El dijous al matí va atendre els micròfons de l'Aquí Catalunya, pocs dies abans del primer aniversari dels atemptats de Hamàs del 7 d'octubre i la posterior ofensiva indiscriminada d'Israel contra la Franja de Gaza.

Qui és?

És el líder del moviment de resistència no violenta del poble palestí, és membre del consell del Comitè de Coordinació de Lluita Popular (PSCC) i impulsor de la campanya Faz3a de protecció civil internacional no armada de la població palestina de Cisjordània, d'on és ell, l'altra província palestina, ocupada per israelians que els fan la vida impossible i bombardejada, per primer cop, la setmana passada.

Durant els més de 20 anys en els quals ha mantingut la seva activa resistència no violenta, ha estat exposat a repetits assetjaments, detencions i abusos per part de l'exèrcit israelià i agressions físiques per part dels colons israelians. El 2015 va ser arrestat en tres ocasions diferents per la seva participació en manifestacions pacífiques.

Ampliar

El seu testimoni

Ell viu a Bil'in, al nord-est de Ramal·lah, la capital. Cada dia hi ha atacs, explica. Els cremen les cases, els talen les oliveres, enverinen i maten les cabres, els llences pedres als cotxes, tot per fer que se'n vagin i deixin les terres. Molts són assassinats, torturats, no hi ha vigilància, l'escola també està pràcticament aturada, controlen l'aigua, palestins de fins a vint-i-vuit pobles han estat evacuats i substituïts per colons.

Segons el Mohammed Khatib, aquests atacs han augmentat des del 7 d'octubre. Des d'aleshores són més, van més armats, han deixat de ser milícies i ja actuen com a exèrcit. "Els israelians no ens anomenen palestins, sinó àrabs, ni tan sols ens reconeixen" i "al mateix temps els palestins no volem normalitzar o acceptar aquesta ocupació. Ens podran matar, però no ens n'anirem", assegura.

Sobre la solució dels dos estats, pensa que la qüestió no és si els palestins ho acceptarien o no. L'important, per a ell, és veure que l'ocupació s'acabi. Tanmateix, la realitat sobre el terreny, "la solució dels dos estats, està esgotada, totalment impossible, perquè, amb el govern israelià i els colons, ara mateix vivim en guetos, en guetos reals, cada poble pateix un bloqueig".