"No sé dir quin Johan estimava més la gent, si el 'crack' o el treballador"

Barcelona

Johan Neeskens, futbolista del Barça del 1974 al 1979, ha mort de manera inesperada als 73 anys. A la seva etapa com a blaugrana, amb les característiques patilles i turmelleres blanques, es va guanyar el cor de l'afició amb l'entrega i l'esperit de lluita que demostrava al camp a l'altre partit. La seva carrera va estar sempre molt lligada a la d'un altre Johan il·lustre, el seu compatriota Johan Cruyff, que com a entrenador va engrandir la seva figura de forma molt difícil d'igualar dins l'imaginari culer.

Però a l'època de jugadors, el capità d'aquell equip Juan Manuel Asensi diu a La Graderia del Balcó que "no sé dir quin Johan estimava més la gent, si el 'crack' o el treballador. Potser fins i tot a Neeskens li tenien una mica més d'estima per l'entrega al camp. Però els dos tenien els rols molt ben marcats i sabien perfectament qui era qui." Junts van guanyar tres Copes d'Europa com a futbolistes a l'Ajax, van ser subcampions del Mundial '74 (Neeskens va fer l'únic gol neerlandès a la final gràcies a un penal comès sobre Cruyff als primers minuts), i junts van guanyar la Copa del Rei del '78 al Barça just abans del comiat de Johan Cruyff.

El comiat de Neeskens va ser al cap d'un any, també amb la celebració d'un títol. Un dels més especials que va conquerir el Barça al segle XX: la Recopa del '79 a Basilea, al primer gran desplaçament europeu després de la dictadura franquista, amb gairebé 40.000 culers equipats amb senyeres i banderes blaugrana i una rebuda massiva a l'equip a la tornada per una festa que va durar moltíssimes hores. "Quan va pujar a l'avió per anar a jugar la final, Neeskens ja sabia que l'any següent no seria a l'equip perquè no el renovarien, i aquí és on va demostrar la seva professionalitat", recorda Asensi. "Quan saps que no seràs a l'equip l'any següent pot haver-hi el dubte de si t'entregaràs igual i si hi posaràs la cama de la mateixa manera, i ell va jugar fins i tot millor que la majoria de partits. Es va entregar encara més i va demostrar professionalitat i companyerisme, un altre potser no ho hauria fet".

Asensi confirma que va jugar amb un mal de panxa que feia dies que no el deixava alimentar-se amb normalitat: "Crec que li venia del disgust per saber que no continuaria, i li feia mal tot. Però ell era especial, tenia una força mental i física superior a molts companys." El que no va voler desvelar Asensi és per què Núñez no va voler renovar Neeskens: "Ja no hi són cap dels dos i s'han endut el secret a la tomba. Va ser una decisió equivocada perquè un futbolista com ell era molt difícil de reemplaçar, i l'equip ho va notar."

El capità de la recopa remarca "la seva senzillesa, sempre tenia una paraula per tothom. I a Catalunya, a qualsevol que s'entregui al 100% defensant els colors del Barça se l'estima. Ell des del primer minut s'hi va saber adaptar", i conclou que "vaig estar al costat d'un company honrat i honest. Era especial, tenia una força innata".

27 anys després de l'etapa com a futbolista, Neeskens va tornar al Barça per ser el segon entrenador amb Frank Rijkaard l'any 2006, just després de guanyar la Champions de París, i va acompanyar el seu compatriota fins al final de la seva etapa a la banqueta el 2008. La notícia de la mort de Neeskens als 73 anys ha enganxat tots els qui el coneixien per sorpresa:

"Ha sigut un pal molt gros. Ningú s'ho esperava, no m'ha deixat de sonar el telèfon en tota la tarda. Ha sigut un xoc fort, perquè sabíem que estava treballant amb la federació neerlandesa i de cop i volta ens hem trobat amb la notícia", diu Juan Manuel Asensi, a dia d'avui president de l'Associació Barça Jugadors.