Immigrants i imprescindibles (Capítol 2): Taxistes

Barcelona

A Barcelona i l'Àrea Metropolitana hi ha 14.207 taxistes, dels quals gairebé la meitat, 6.270, són nascuts fora d'Espanya. Això és un 45%. La diferència, però, és que els d'origen nacional tenen pràcticament tots llicència pròpia, mentre que la meitat dels nascuts a fora estan a sou d'un altre taxista.

Segons les dades d'AMB, dels 7.937 taxistes que són espanyols de naixement, n'hi ha 7.385 amb llicència pròpia. En canvi, dels 6.270 nascuts a fora, només 3.136 conductors tenen la seva pròpia llicència.

Els que tenen autorització pròpia són autònoms, mentre que els que no en tenen solen ser subcontractats d'altres taxistes que els empleen o comparteixen la llicència entre diversos conductors. Cal recordar que el preu actual d'una llicència de taxi a Barcelona i l'Àrea Metropolitana pot superar els 120.000 euros.

Una tradició històrica

"Sempre hi ha hagut molta immigració al taxi. Els anys 70' éren persones nascudes fora de Catalunya que venien d'arreu d'Espanya, ara hi ha immigració estrangera". Ho explica en declaracions a SER Catalunya Maria Teresa Carrillo, gerent de l'Institut Metropolità del Taxi (IMET), l'ens que regula aquest transport públic a la capital catalana i rodalies.

Carrillo explica que aquest sector és bo per als acabats d'arribar a Catalunya, perquè és menys precari que altres feines que, tradicionalment, fan els immigrants quan arriben aquí, sobretot vinculades al turisme. "Les taxes estan regulades, i cobraràs el mateix independentment d'on hagis nascut", assevera la gerent de l'IMET.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

'Immigrants i imprescindibles'. Capítol 1: L'hostaleria

El 60% dels treballadors del sector de l'hostaleria a Catalunya són persones nascudes fora d'Espanya. Un de cada cinc migrants extracomunitaris acaba treballant a hotels, bars o restaurants. Per comparar: només el 4% de treballadors nascuts a Espanya es dediquen a l'hostaleria.

Munir Ahoui, que va néixer al Marroc però s'ha criat a Barcelona i fa 8 anys que té llicència de taxi, ho corrobora: "és un sector on pots guanyar-te bé la vida treballant a un lloc tranquil. A més a més, per les persones musulmanes té avantatges... No estàs a un bar en contacte amb l'alcohol, ni servint entrepans de llom", explica.

Malgrat tot, encara hi ha desigualtats. Carrillo admet que paquistanesos i llatins, dos col·lectius molt nombrosos al sector, no s'asseuen a les taules dels òrgans de representació on es prenen les decisions. "Estem en contacte permanent amb ells, i de fet sí que tenen veu a través del gran sindicat [Élite Taxi], que ja ha incorporat moltes d'aquestes persones a la seva organització", assegura.

Ampliar

Insolències dels clients i prejudicis

Munir explica que hi ha clients amb poca paciència que tenen poca tolerància cap als taxistes que fa poc que s'hi dediquen. Ell forma part de l'Associació Nova Generació de Taxistes, des d'on defensa els drets dels taxistes que han nascut fora de Catalunya, fent suport a companys que venen de països àrabs.

"Tot és una transició. La gent arriba i vol aprendre la llengua, conèixer els carrers de la ciutat i oferir un bon servei. Tothom vol quedar bé amb el client, som els primers que ho sabem, però si algú ha arribat fa poc i domina poc la llengua, es pot tenir paciència", relata.

També diu que malgrat que ell s'ha criat a Catalunya, molta gent se sorprèn quan el sent parlar català. Explica que és habitual que li diguin que "és el primer àrab que em parla català"... Cosa que ell troba comprensible tot i que li fa certa gràcia quan s'hi troba.

Malgrat tot, en Munir creu que calen tots els perfils al món del taxi. "Igual que tens un Albert o un David al taxi, també t'interessa tenir un Moustafa o un Mohammed. El Moustafa parla anglès perfectament, i el Mohammed ensenyarà la ciutat meravellosament al turista que vingui d'Aràbia Saudita. Tot encaixa", conclou.

La vida del taxista migrant

La Clara i en Dylawar són de Colòmbia i Pakistan i són taxistes. Tots dos tenen llicència de taxi, una llicència que els ha costat préstecs, deutes d'amics i familiars i, sobretot, moltes hores de feina. És per això que la meitat de persones immigrants que es dediquen al taxi no es poden permetre la llicència i han de treballar per altres, amb condicions molt pitjors. La Clara i en Dylawar han explicat el seu dia a dia a El Balcó.

La Clara va arribar a Catalunya l'any 2000, però no va ser fins sis anys després que el seu marit, sense esperar-s'ho ella, va arribar amb la llicència: "Vaig pensar que s'havia tornat boig", valia 120.000 euros. Ell havia treballat abans per una empresa, i admet que somiava en tenir la seva pròpia llicència. A en Dylawar el van ajudar germans, amics i pares, però "no va ser gens fàcil", abans va estar anys treballant per estalviar. Ara, tots dos treballen, mínim, 10 hores diàries.

Quan van començar amb el taxi no ho van tenir gens fàcil, són 22.000 carrers els que s'han d'aprendre, mentre es controla el taxímetre, es vigila no desviar-se i es parla amb el client, però tots dos han celebrat que Barcelona els ha acollit molt bé i, per sort, no han viscut grans episodis de racisme i xenofòbia en primera persona, només alguns comentaris puntuals. Ara bé, no se senten representats en les administracions, a l'hora de fer-se escoltar i tenen companys que sí que han viscut racisme. La Clara, per exemple, ha explicat el cas d'una de les seves companyes, que ha deixat d'anar al nord de la ciutat perquè "era una bogeria el que li deien i com la tractaven".