Guillem Ramisa: "Has de posar l'art per davant de la teva vida, l'art és molt més important del que pensin de tu"

Barcelona

Avui connectem el Llapis de Memòria del poeta i músic, Guillem Ramisa. Just acabat de sortir del forn, el seu últim àlbum 'Un somriure infinit' és un cant a l'optimisme, l'amor i la vida: "L'essència del disc és optimista, però també hi ha problemes, com la vida", explica.

La cançó "Tirar Endavant" va ser de les últimes que es van fer del disc "es buscava una espècie de felicitat i hi ha l'amor d'ajudar i quan t'ajuden, parla molt de l'amor en dualitat de parella, però l'amor també el tenim amb un amic", comenta Ramisa.

"En el disc la figura d'en Joel Condal m'ha ajudat moltíssim a què la meva música estigui en una lliga que jo sol no hauria fet sol", detalla l'artista.

Nirvana em va marcar moltíssim, l'he posat perquè és un dels grans artistes que jo vaig conviure. Aquesta energia i potencia era el que m'agradava, jo no entenia les lletres, va ser un artista que em va marcar molt, he anat retornant al llarg dels anys, he fet diferents lectures d'ell, com per exemple la gran ràbia que ficava a les seves cançons i ningú feia res.

Els 20 d'en Guillem havia acabat la carrera de disseny gràfic a Barcelona, era bastant radical, tenia gran interès per la música i començava a tenir-hi per la poesia. Va començar a tocar el baix amb onze anys, a casa no hi havia altres músics, però li van deixar fer allò que li agrades, els pares prenien la música com un hobby.

Va començar en el món de la música amb el grup de hip-hop Víctimas de la monotonía, on rapejava i també componia algunes de les bases. Víctimas de la monotonía es va formar a mitjans del 2003 juntament amb Dj Abre (Andreu Roca) i va acabar a finals del 2008.

"El hip-hop fer un canvi de timó a la meva vida, el fet de concentrar tantes coses amb frases, era una nova manera de fer. Vaig estar molts anys posats en el hip-hop", aprenia a parlar de coses que no eren típiques, eren més concretes i precises, hi havia la màgia de trobar un bon vers. Si ara rapeges serien coses subtils, en té capficat el valor de les coses en general, què és important realment?", explica Ramisa.

Pel poeta, la natura és molt important, sempre intenta anar-hi per relaxar-se i reconnectar, la meditació també és una tècnica que utilitza, ja que segons l'ajuda a posar-se en un estat més propici a solucionar coses.

"A vegades escric versos o metàfores, que poden anar cap a un lloc o l'altre, però si escric un trosset ja sé si serà una cançó o un poema. El que s'ha de fer sempre és posar l'art per davant de la teva pròpia vida, l'art és molt més crucial que pensin el que vulguin de tu", se sincera l'artista.

El programa

El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".