De Llach a Sangtraït, 40 anys de Picap
Conversem amb el fundador de la discogràfica Joan-Carles Doval
La discogràfica Picap està d'aniversari. Enguany compleix quaranta anys de vida i ho celebrarà el dijous 24 d'octubre amb una festassa a la sala La Paloma, en la qual Òscar Dalmau exercirà de mestre de cerimònies -i també de discjòquei-. A més, grups actuals de la companyia com Sexenni, Flashy Ice Cream o Scorpio faran versions d'homenatge dels grans clàssics d'altres històrics de Picap com Sau, Blaumut o Sangtraït. Per acabar-ho d'adobar, també hi haurà moltes més sorpreses que, com ens ha assegurat el seu fundador Joan-Carles Doval, se les guarden amb pany i forrellat.
Inicis durs
Seria impossible entendre la història de la música en català sense Picap. En aquests quaranta anys, per ella han passat els més grans: Raimon, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Sau, Guillermina Motta, Sangtraït o Núria Feliu només són alguns dels centenars d'artistes que van publicar els seus àlbums sota el segell de la discogràfica. I això que els inicis, l'any 1984, no van ser gens fàcils. Com diu el Joan-Carles Doval "en aquella època, la Movida Madrileña va absorbir la major part de la música i Barcelona era pràcticament un desert. Certament, podríem dir que fundar Picap tenia un punt boig, de temeritat". Malgrat això, de mica en mica, la discogràfica va anar avançant amb pas ferm i va aconseguir fer-se un lloc dins de l'indústria. En part, gràcies al fitxatge de dos dels seus primers artistes: el 'Gato' Pérez i el còmic Eugenio que, tot i no cantar, venia cassets com a xurros.
Una història plena d'encerts...
És inqüestionable que una de les claus de l'èxit de la discogràfica durant tots aquests anys ha sigut l'olfacte del Joan-Carles Doval -ja tenia una àmplia experiència al sector abans de fundar Picap- per detectar el talent musical. Ell és el descobridor dels icònics Sangtraït, i qui va apostar fort per altres bandes com Sau, que va ser un dels principals artífexs de l'explosió del rock català dels noranta. Del binomi Sau - Picap va sorgir el disc 'Quina nit', un dels àlbums més venuts de la música en català, en el qual hi havia la cançó 'Boig per tu'. Malgrat convertir-se en tot un himne, el Joan-Carles reconeix que en aquell moment no s'esperaven que arribés a ser un èxit rotund "sabíem que era una balada preciosa, però el gran boom que va tenir després ens va sorprendre una mica. De fet, vam avançar dos singles abans que 'Boig per tu' perquè pensàvem que funcionarien millor".
... I també alguna espineta clavada
Quaranta anys donen per molts encerts, però, indefectiblement, també per alguna errada. La més recordada pel Joan-Carles va succeir a finals dels vuitanta, quan va rebre una maqueta d'un cantant italià de veu melòdica i sedosa. En aquell moment, tot i que li va agradar força, va creure que no era el què el públic demanava i la va desestimar. Dècades més tard, aquest cantant italià es va convertir en un top vendes tant a Itàlia com a Espanya. El seu nom és Eros Ramazzotti.
