Catalunya destina l'equivalent al consum d'aigua de tot un mes a produir aliments que es llencen

Barcelona

Catalunya malgasta cada any un gran volum d'aigua per produir aliments que s'acaben malbaratant i que ningú no es menja. Per dimensionar aquesta despesa, això és l'equivalent al consum d'aigua de tota Catalunya durant 32 dies en tots els usos: agrícoles, ramaders, industrials, comercials i a les llars. També és equivalent a 12.000 piscines olímpiques, a la meitat de la producció anual de la dessaladora d'El Prat, o tot l'embassament Sant Ponç.

Un estudi de l'Institut de Recerca de Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) ha calculat quant costa produir cada unitat d'aliment (una poma, un carbassó, un litre de llet, un quilo de carn) i ha creuat les dades amb el malbaratament alimentari durant la producció i la distribució. El resultat mostra que, emmig de la pitjor sequera del segle, destinem 30 milions de metres cúbics d'aigua a produir aquest menjar que mai ningú s'arriba a posar a la boca.

Ampliar

Menjar malgastat abans d'arribar a les llars

Per cada quilo de fruita o verdura llençat a la brossa es malgasten 175 litres d'aigua de mitjana, per cada quilo de carn de porc malbaratem 129 litres, i per cada litre de llet 122. L'informe de l'IRTA ha analitzat els següents aliments: préssec, poma, pera nectarina i cítrics dins del sector de la fruita; tomàquet, carxofa i carbassó de l'horta; llet sencera i destinada a iogurt dins dels làctics; i carn de porc fresca.

Els principals motius per llençar menjar durant el procés de producció dels aliments són, en el cas de fruita i verdura, els preus baixos que reben els pagesos i l'augment de fenomens climàtics extrems. Durant la cadena alimentària es perd menjar sobretot per criteris estètics i de mida del producte.

En el cas de la carn, la principal causa és el criteri sanitari, per resultats negatius de les proves bàsiques, i també pel trencament de la cadena del fred. Si mirem la llet, la majoria de litres que acaben a la bassa es deuen a lògiques comercials: una incorrecta planificació o falta de sintonia entre la oferta i la demanda.

Ampliar

L'IRTA i la Generalitat demanen consciència

Dins del seu informe, les investigadores demanen optimitzar les cadenes de producció i distribució, i també revaloritzar al màxim tot el que s'acaba llençant a la brossa. "Si fessim tota la cadena i arribessim al consumidor, les dades serien encara més altes. Si tu a casa tens una poma que no et menges, arrossegues tot el consum d'aigua i tot l'impacte ambiental de la cadena sencera", assegura Ariadna Bàllega, tècnica d'anàlisi del cicle de vida de l'IRTA.

La investigadora, que també és una de les autores de l'informe, adverteix que en el context de sequera, aquesta despesa d'aigua encara és més clamorosa: "Cada metre cúbic que extreus d'aigua que té origen a Catalunya o que s'extreu a Catalunya, té l'impacte de 77'7 metres cúbics equivalents", explica. Els càlculs de l'IRTA es fan tenint en compte el valor que té la despesa d'aigua en un context de sequera, molt diferent ara que en un context d'abundància hídrica.

Per la seva banda, Alba Graells, tècnica del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, creu que hem de prendre consciència de quin impacte té que llencem aliments: "en l'actual context de sequera, tu si envies a la brossa un quilo de carn estàs generant un impacte ambiental enorme, i cal ser-ne conscients", remata.