David Valldeperas: "La mare tenia una cita amb mi cada tarda a través del televisor"

Barcelona

El director de 'Ni que fuéramos shhh' a TEN, conegut també per haver dirigit el programa 'Sálvame', David Valldeperas ha passat pel 'Llapis de Memòria', obrint el programa amb 'True blue' de Madonna, un clàssic dels 80 de la Reina del Pop. També ha sonat 'All right' de Christopher Cross, l’únic artista en guanyar els 4 premis Grammy més importants en una mateixa cerimònia, l’any 81: A la millor gravació, al millor àlbum, a la millor cançó i al millor artista novell. Al segon disc 'Another Page', publicat l’any 83, ho va seguir petant amb èxits com aquest 'All right'.

Valldeperas ha explicat que aquest tema el recorda a la seva infantesa i a la relació amb els seus germans i al barri on es va criar. La història del negoci familiar comença l'any 1915 amb el seu avi Casimiro Valldeperas. El director de televisió és fill d'una família bohèmia que es va dedicar a recòrrer els petits teatres d'Espanya amb els seus pares i va anar impregnant-se del món de l'espectacle. Casimiro va construir un taller artesanal per fer calçat per a ballarins i artistes, per exemple, el de El Molino o el del Gran Teatre del Liceu -on es van cremar milers de sabates a l'incendi del 1994-. El negoci familiar va seguir amb el seu pare Francisco i continua obert.

La vida de Valldeperas ha tingut moltes etapes, però el seu major èxit va ser dirigir 'Sálvame' durant 14 anys seguits, fins que TeleCinco els va fer fora. Ara dirigeix un nou projecte 'Ni que fúeramos shhh' a TEN Televisión, tot i que van començar a YouTube i a Twitch. David Vidal ha publicat recentment una crítica a 'El Televisero' on diu "rellenar 4 horas diarias de televisión con cinco euros y unas oficinas reconvertidas en plató es el mayor hito de la televisión moderna. Si a eso le sumas que esas 4 horas son lo más genuino que ofrece la pequeña pantalla, la hazaña bien merece un premio Ondas. 'Ni que fuéramos Shhh' es una revolución audiovisual dentro de un panorama amortajado, una proeza donde el talento ha suplido todas las carencias que acarrea la falta de dinero. No tienen los ceros para pagar las exclusivas, pero sí el ingenio para encontrarlas buscando hasta en la basura".

Al 'Llapis de Memòria' ha sonat 'Talking bout a revolution' de Tracy Chapman, un tema que el transporta al seu primer viatge amb els amics: "Per mi, la família és tothom amb qui em sento bé, còmode i lliure, sigui de sang o no". També hem escoltat 'Copacabana' de Barry Manilow, una cançó "molt present en moments idíl·lics amb gent que estimo" i que li recorda a Formentera, el seu lloc de desconnexió.

'Big love' de Fleetwood, 'Cold heart' d'Elton John i Dua Lipa són altres temes que formen part de la vida de Valldeperas. Aquest segon, li agrada perquè li recorda a un beach club de Grècia després de morir seva mare: "Va sonar la cançó i li va aixecar l'ànim", explica el director. Sempre ha tingut una relació de complicitat amb la seva mare.

Sona també 'A veces siento' de Laura y El vecino. La Laura Jordan, la cantant d'aquest tema, ha estat l'amistat més forta del protagonista d'avui fins que un càncer va posar fi a la seva vida el desembre de l'any 2022. Era professora de l'Aula de Música Moderna i Jazz del Liceu de Mataró i va ser professora de veu a OT 2005.

Per tancar el seu 'Llapis de Memòria', Valldeperas ha escollit 'Billie Jean' de Michael Jackson: "Sempre està present a la meva vida, com Madonna".