Oriol Canals: "Als llibres puc matar qui no puc matar a la vida real"

Barcelona

El comunicador i escriptor Oriol Canals ha passat pel 'Llapis de Memòria' obrint el programa amb 'Born to run' de Bruce Springsteen, que diu que és la cançó de la seva vida. "M'agrada des que la vaig descobrir amb 10 anys i avui dia encara em segueix posant la pell de gallina. Em transmet energia. A més, és un cant a seguir endavant com sigui, a fugir de les penes, a perseguir els somnis. M'ha acompanyat sempre. L'any 23 creia que seria el darrer cop que Springteen venia a Barcelona i quan va acabar-la de cantar, em vaig posar a plorar de l'emoció".

Actualment, és director de negocis del diari ARA, però també ha publicat 'No dormiràs', una novel·la negra 'molt real'. És la quarta novel·la que escriu Canals, un thriller que té música clàssica amb narcotràfic i blanqueig de capitals, suïcidis, assassinats, cocaïna sobre un piano, persecucions trepidants...

Ha sonat 'Common people' de Pulp, un tema publicat l'any 1995 i que es va convertir en un dels clàssics del grup i, sobretot, en un dels clàssics del BritPop. Un tema molt ballable però amb una lletra, com totes les de Pulp, molt profunda i molt intel·ligent. Jarvis Cocker, el compositor i líder de la banda, es va inspirar en una companya seva, de classe alta, que va conèixer quan estudiava a l’escola d’art i disseny de Londres. La cançó ens explica com aquesta noia té una posició econòmica privilegiada, però no se sent satisfeta amb aquesta situació. Ella desitja tenir una vida normal i fer coses de la gent corrent.

"La cançó és una crítica als rics que volen ser "com la gent comuna". M'agrada ser un tio comú, normal. És un dels meus objectius a la vida. Tot i que, què és ser un tio normal?" es pregunta el comunicador.

Un altre tema que forma part de la vida de Canals és 'Nessum Dorma' de Pavarotti: "Tot i que el pop-rock dels 80-90 -principalment britànic- és el meu gènere favorit, també m'agrada la lírica. Una cosa no està renyida amb l'altra. I el tema que més m'agrada i que té més potència per a mi és Nessun Dorma. A més, és el tema principal de la banda sonora del llibre "No dormiràs" que es diu així, precisament, pel Nessun Dorma".

Sona 'Sweet caroline' de Dj Otzi, una cançó que des de fa molts anys acompanya tots els grans esdeveniments d'handbol, una de les passions d'Oriol Canals a banda de l'escriptura. "Ja sigui mundials, europeus o finals four, m'ha donat sentit del col·lectiu, disciplina i amics que ho seran per sempre", explica Canals.

Una altra cançó ha estat 'Boys don't cry' de The Cure. "Vaig descobrir The Cure amb aquesta cançó quan tenia 15 anys gràcies al Ferran, un company de classe. Després ja vaig van venir 'In between days', 'Friday I'm in love', 'Lullaby' i tota la discografia. La cançó pertany a una època en la qual els homes no ploraven. Estava mal vist i en això hem fet un pas endavant. Plorar és saníssim quan en tens necessitat. De la cançó també m'agrada com ens diu que no hem de donar res per garantit".

'The show must go on' de Queen és un tema que també ha marcat la seva vida: "La mort de Freddie Mercury em va enxampar amb 13 anys, em va commocionar molt i vaig prendre consciència de tot el que significava la Sida. La cançó m'agrada perquè ens recorda que estem de pas, que cal aprofitar mentre hi siguem perquè l'espectacle seguirà sense nosaltres (i així ha de ser)".

Vivim sense tenir present que qualsevol dia pot ser l’últim

L'escriptor ha fet sonar 'Bona nit' de Els Pets, una cançó a la qual li té una estima especial perquè és la cançó de bressol que li cantava al seu fill, en Max. "Ara ja fa molt temps que no li canto, però és cert que sempre que l'escolto recordo quan era petit i el posava al llit". També han sonat 'Always on my mind' de Pet Shop Boys: "Amb l'Introspective em vaig submergir en els pop electrònic. D'ells et podria dir una pila de cançons que he escoltat i ballat. Segurament, 'It's a Sin' seria la més reivindicativa, però 'Always on my mind' és la que més m'agrada. No em canso mai d'escoltar-la".

Per tancar el seu 'Llapis de Memòria', Oriol Canals ha escollit 'Wonderwall' d'Oasis: "Aquesta és una cançó que representa l'explosió de la joventut. M'enxampa amb 17 anys amb l'empoderament que et dóna aquella època. Als 90, Oasis ens ho va fer passar molt bé. Esperem que, en aquest cas, segones parts sí que siguin bones".

El programa

El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".