"Ser poliamorosa fa més fàcil la maternitat, tens més mans"

Barcelona

L'Anna és mare des de fa 15 mesos i és poliamorosa. És una de les poques mares no monògames que hi ha a Catalunya, o que es mostrin obertament no monògames. Això vol dir que té relacions sexoafectives amb altres persones, que ella anomena vincles, més enllà de la seva parella, el seu home, el pare de la seva filla. En el seu cas, també té una relació poliamorosa, és a dir, que s'enamoren d'altres persones.

Amb el seu marit estan casats i els pactes de la relació han anat canviant, evolucionant segons la situació vital: "Els que teníem abans de ser pares, són diferents dels d'ara". Actualment, han d'utilitzar protecció sempre que tenen sexe amb algú i tenen un límit de temps que passen fora de casa, ja que amb el naixement de la seva filla han decidit que l'energia "s'ha de centrar a casa, amb la nena i la família".

Ser mare i ser poliamorosa

Per l'Anna, "ser poliamorosa fa més fàcil la maternitat" perquè "tens més mans". Els vincles els ajuden amb la criança, s'introdueixen més persones al sistema de criança que col·laboren: "És com tornar una mica a la tribu". Els seus vincles entren a l'esfera familiar, això sí, "mai a substituir el pare o la mare". Coneixen la nena i juguen amb ella, tots es coneixen i respecten el lloc de cadascú: "Jo so la dona del meu marit i no se'm vol treure d'allà".

La relació de l'Anna és poliamorosa jeràrquica, és a dir, ha escollit el seu home per formar una família i un projecte comú i és, per tant, amb qui passa més temps. Sobretot perquè han tingut una criatura: "La meva prioritat és la meva filla, que ella estigui bé". Això no vol dir en cap cas que la persona dalt de la jerarquia pugui decidir per l'altra, ells són clars, no tenen veto, però es prioritzen per la seva filla.

L'Anna i el seu home encara no han parlat sobre quin paper tindran els vincles quan la petita creixi. De moment són una part implicada, passen temps junts i tenen ganes d'estar-hi. Tampoc saben encara fins a quin punt li explicaran la seva relació, però sí que volen "estalviar-li els mites de l'amor romàntic" i naturalitzar la no monogàmia.

Decidir ser pares

En prendre la decisió de formar una família, la relació poliamorosa pot arribar a canviar. A l'Anna li va trontollar el plantejament que tenia fins aleshores, ja que ella volia una criança molt implicada en el vincle mare-nadó amb alletament a demanda, el co-llit o la pell amb pell. Això suposava que ella tenia un sacrifici més gran: "Podia ser injust perquè si estic amb la nena enganxada al pit, no puc mantenir vincles". És per això que van crear nous pactes, com que la relació es tancaria si ella ho necessitava.

No va ser així. Durant l'embaràs el seu home va seguir veient un dels seus vincles, ja que l'Anna la coneixia i estava feliç veient al seu marit feliç, a més se sentia cuidada per ell. Però sí que quan va néixer la nena van decidir tancar-la un temps: "Necessitàvem l'energia cuidant la bebè".

El poliamor

Les relacions no monògames són molt diverses, cadascú decideix els seus límits i condicions, consensuats amb la parella. En el cas de l'Anna, sobretot des que ha estat mare, necessita persones estables a la seva vida: "Cada dos per tres una persona nova em dona inestabilitat i no la vull".

Van començar la seva relació no monògama ara fa cinc anys i durant aquest temps han treballat molt la gelosia, les emocions i la desconstrucció. Si ve és veritat que al principi sempre hi ha la por que la parella marxi amb algú altre, l'Anna ha apuntat que quan vas veient que "va amb algú i després torna a casa", la sensació acaba desapareixent.

La clau en la seva relació és la comunicació. No expliquen totes les intimitats, també per respecte a l'altra persona, però sí que es comuniquen a qui han conegut i quines intencions tenen amb els nous vincles, sempre demanant la visió de l'altre: "No demanem permís, però vigilem com està l'altre".