Sociedad

Arrels comptabilitza 204 sensesostre a Lleida aquest any, 54 més que l'any passat

La directora d'Arrels alerta que en sensellarisme cada cop augmenta enlloc de disminuir, especialment des de fa 4 anys

Rosa Majoral és la directora d'Arrels Sant Ignasi a Lleida.

Rosa Majoral (Arrels): "Cada any a Lleida hi ha una mitjana de 50 noves persones sense sostre"

Lleida

Arrels Sant Ignasi ha comptabilitzat enguany a Lleida un total de 204 sense sostre, una xifra que suposa un augment de 54 persones més en aquesta situació respecte a l'any passat. Així ho ha explicat la directora de l'entitat, Rosa Majoral, avui en què Arrels ha muntat una Flashmob a la plaça Paeria -amb la col·laboració d'alumnes dels Col·legis Episcopal i Clavé- per tal de sensibilitzar la ciutadania de la necessitat de donar suport i crear xarxes de solidaritat amb les persones que es troben en aquesta situació.

Segons ha explicat Majoral, de les 1.658 persones que han atès enguany a Arrels, un total de 1.185 es troben en situació de sense llar i d'aquestes, 204 són les que estan sense sostre. Al respecte ha dit que si bé suposen 54 persones més que l'any passat, també ha assenyalat que temps enrere, a Lleida, la xifra de persones sense sostre s'havia estabilitzat en les 80 però d'uns anys cap aquí (4-5 anys), "cada any sumem almenys 50 persones més" a la xifra de l'any anterior.

Tot i que malgrat les campanyes que es fan des de diferents entitats, com Arrels, les xifres del sense llarisme i les desigualtats van en augment, Rosa Majoral assegura que "no perdem l'esperança", tot i que sí que considera insuficient la proposta de la Paeria d'ubicar fins a 70 places per atendre aquestes persones a l'antic col·legi Cervantes perquè aquestes 70 sumades a les 90 de la Fundació Jericó queden encara lluny de les 204 que hi ha ara mateix comptades per Arrels a Lleida. Majoral també demana a la Paeria la convocatòria d'una Taula del Sensellarisme on es parli de l'accés a l'empadronament d'aquestes persones, com gestionar un accés digne a l'habitatge i també més habitatge públic i més opcions per poder accedir al sistema públic de salut, especialment de la salut mental.