Llapis de memòriaLlapis de memòria
Sociedad

Joan Vázquez: "Vaig patir assetjament a l'escola per gai, el cinema era la meva finestra, el meu refugi"

L'actor ens fa un repàs per la seva vida a través de la música

Joan Vázquez: "Vaig patir assetjament a l'escola per gai, el cinema era la meva finestra, el meu refugi"

56:23

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1729770919595/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Barcelona

Durant més de dues dècades als escenaris, Joan Vázquez ha actuat en aclamats musicals i obres de text a Barcelona i Madrid. Claude a Hair, Frank a Merrily We Roll Along o Sky a Mamma Mia destaquen entre altres títols com Els Nois d'Història, Flor de Nit -el cabaret-, Alan, Renard o El llibre de les bèsties, Le Llaman Copla, Goodbye Barcelona, Bagdad Cafè, Off-Broadway, Tu, Jo, Ell, Ella… i 10 anys més, Jugant a Rodgers, Gaudí, My Fair Lady i Rent

Com a autor i productor, després de debutar amb Se Fue en un Vaixell, reuneix l'equip de Paquito Forever, el compositor Gerard Alonso i el llibretista Fran Arráez, per crear un espectacle basat en la figura de Paco Alonso, on també participa com a lletrista. Seguidament, formant equip amb Gerard Alonso, escriurà llibret i lletres de Ciutat de Gespa, un musical inspirat en Poeta a Nova York i una possible trobada entre els poetes Lorca i Whitman. La seva interpretació a Ciutat de Gespa va suposar nominacions als Premis Butaca i de la Crítica de Barcelona. La seva interpretació com a Paquito a Paquito Forever va ser reconeguda amb el Premi a la Millor Interpretació en els Premis de Teatre Musical. L'espectacle, nominat als Premis de la Crítica de Barcelona com a Millor Musical, s'ha pogut veure a Barcelona (Almeria Teatre i Teatre Comtal), Londres (The Crazy Coqs), Madrid (Cafè Berlín) i Nova York (Club Cumming ),

Recentment, Joan ha rebut el Premi de la Crítica de Barcelona a Millor Actor de Musical pel seu retrat de José-Pérez Ocaña a Ocaña, Reina de la Rambla, que ha realitzat diverses temporades d'èxit a Barcelona i a Berlín.

Sona 'Un año de amor' que Luz Casal va incloure “A contraluz”, el disc que va publicar l’any 1991. Es tracta d’una versió de “C’est Irreparable" que va compondre i cantar Nino Ferrer l’any 1963 i que Mina va gravar en italià un any després. Aquesta versió de la Luz va servir com a banda sonora de la pel·lícula de Pedro Almodovar “Tacones lejanos' on Miguel Bosé surt a l’escenari d’un cabaret convertit en la drag queen Femme letal, fent playback d’aquest 'Un año de amor', una de les cançons que hem trobat al 'Llapis de Memòria' de l'actor Joan Vázquez.

Luz Casal, sens dubte la veu de la meva adolescència. 'Tacones lejanos' va ser el meu primer Almodóvar i el descobriment de la sensualitat. També va ser el meu primer concert de rock al Velòdrom d'Horta, explica en Joan Vázquez

"Probablement la millor cançó de Sondheim és 'Losing my mind' i una de les millors cançons de la història. Li vaig sentir cantar en directe a Bernadette Peters a Broadway al Follies de 2011, una artista total, una gran inspiració", detalla Vázquez. Les cançons de Frank Sinatra li traslladen directament a Manhattan i a la seva infància, el seu pare l'escoltava.

Amb 'Where so you start?' de la Streisand es trasllada a París, concretament a l'any 2007 on la va poder veure en directe, i després del concert les casualitats el van portar a sopar al mateix restaurant

"Tot i que el meu àlbum favorit de Madonna és Ray of Light, aquest és un cocktail difícil de superar: disco fever, el motiu d'ABBA i la persona que més admiro del planeta", explica l'actor.

Andrea Ruiz García

Andrea Ruiz García

Graduada en Medios Audiovisuales por la Universidad Pompeu Fabra y Máster en Social Media. Realizó prácticas...

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00