L'home que va pujar el Kilimanjaro en moto i va travessar Àfrica en un globus casolà

Barcelona

El 24 d'octubre del 1977, sis amics amb dues motos pujaven els 6010 metres —ara 5895 metres— del Kilimanjaro, a Tanzània. Va ser un triomf haver aconseguit aquella fita que s'havien proposat. Aquest any ja fa cinquanta anys d'aquesta aventura que va ser l'inici d'una vida plena d'emocions i històries a explicar, la d'en Jaume Llansana, el "metge" d'aquesta expedició.

Aquesta aventura l'explicava en Jacinto Antón a El País, després que aquest estiu tingués l'oportunitat de veure el vídeo que documentava la pujada de Llansana i els seus companys. Avui, l'aventurer és a El Balcó per recordar els dies al Kilimanjaro, però també el temps que van sobrevolar Àfrica en un globus cosit a mà i els seus projectes actuals que només miren al futur.

D'Igualada al Kilimanjaro

19 països i gairebé 40.000 quilòmetres entre anar i tornar, els mateixos que equivalen a la volta sencera a la Terra. Ho van fer com caminar, explica en Jaume, "amb un pas davant d'un altre". Els movia no sabien què per avançar i arribar al Kilimanjaro. Ara ja ho sap: "L'aventura, marxar de casa i veure altres coses".

I què és l'aventura per Jaume Llansana? "El cultiu de la iniciativa". És anar trobant-se amb imprevistos i anar decidint. L'aventura, a la vida, "fa que tinguis iniciativa". Durant la seva aventura al Kilimanjaro es van trobar moltes traves inesperades, com 19 permisos que van desaparèixer o fronteres que no els deixaven passar: "Això també forma part de l'aventura, sempre te'n surts si tens clara la meta".

Àfrica en globus

Una altra gran aventura de Jaume Llansana és travessar tot el continent Africà en globus. Una aventura que ha evolucionat a un llibre, Africa en globo: encuentros con Julio Verne. Tres amics i ganes de cosir va ser l'únic que van necessitar: "Ens vam fer un globus, vam aprendre a volar, vam anar a Zanzíbar i ho vam fer". Llansana té molt clar que la vida és un 1% la inspiració i un 99% l'execució: "No és la idea, és fer-la realitat".

Després de l'aventura, va venir el projecte; van crear una empresa que fa globus, 100 anuals. Ara, si algú va a Capadocia a pujar en globus, és probable que sigui del Jaume i els seus amics.

Sempre mirada al futur

Amb 77 anys en Jaume està agraït a la seva família, amics i a ell mateix, per haver viscut com ho ha fet. Ara fa dos anys li van diagnosticar Parkinson i la seva pregunta va ser: "Quin futur té això?". "Cap", li van dir. Doncs ha decidit buscar el seu propi futur, ja "cansat de la nostàlgia de la gent de la meva edat".

És per això que s'ha apuntat a fer el grau de Belles Arts, on és el més gran de la classe. Està encantat de rodejar-se de jovent "rialler, trencador i rebel". A banda, també és voluntari a diferents tractaments de Parkinson, perquè pugui servir perquè en un futur on tingui una solució. Es pren la seva malaltia, com una aventura, amb "cultura de la iniciativa".