Barcelona vol instal·lar més càmeres de vigilància per combatre la delinqüència
L'Ajuntament de Barcelona té 160 càmeres de seguretat; una quantitat ínfima, segons fonts policials, que aposten en el futur per incorporar l'ús d'intel·ligència artificial
Càmeres de seguretat al carrer del Paradís, al districte de Ciutat Vella, a Barcelona. / Andrea Villoria
Barcelona
Barcelona estudia comprar més càmeres de seguretat per reduir la delinqüència, segons expliquen a SER CATALUNYA fonts de la Guàrdia Urbana. L'Ajuntament té ara mateix prop de 160 càmeres de seguretat distribuïdes en diversos punts de la ciutat, una quantitat que les mateixes fonts consideren ínfima. Ho justifiquen comparant-ho amb ciutats europees properes a Barcelona, on hi ha milers d'aparells de videovigilància. És, per exemple, el cas de Niça, a França, que té 3.000 càmeres; és a dir, 20 vegades més que Barcelona, malgrat que la ciutat catalana gairebé la dobla la francesa en població.
A Londres, n'hi ha prop de 600.000; mentre que a la Xina, paradigma de la monitoratge de la població, hi ha municipis amb més d'un milió de càmeres de seguretat públiques. "No cal anar tant lluny; tenim pobles de la nostra catalana que tenen tantes càmeres com té Barcelona amb només 10.000 o 12.000 habitants", recorda Marc Fornós, director de la Comunitat d'Intel·ligència i Seguretat Global i expert en seguretat urbana.
Canvi de paradigma: de sensació de vigilància a seguretat
La Guàrdia Urbana vol aprofitar que actualment "socialment i políticament es veu bé", admeten fonts policials, que recorden els temps quan les càmeres incomodaven perquè feien als veïns sentir-se vigilats en lloc de transmetre seguretat. "La primera càmera que vam instal·lar a la plaça George Orwell, al Gòtic, va estar trencada molt de temps. Sempre la vandalitzaven", recorda un comandament del cos. "Hi ha hagut un embat important relacionant la vigilància amb la seguretat", reflexiona la doctora en sociologia, Cristina Sànchez Miret, que creu que el fenomen de les xarxes socials també ha contribuït a fer que la gent sigui menys gelosa de la seva imatge i la seva intimitat.
Amb l'adquisició d'un nombre elevat de càmeres, la Guàrdia Urbana creu que milloraria des de la percepció de la seguretat fins a la resolució d'investigacions. El primer objectiu és doble: reduir la sensació d'inseguretat dels veïns i prevenir delictes, especialment furts i robatoris que constitueixen més de la meitat de les denúncies que es registren al centre de Barcelona. Els investigadors creuen també que situar càmeres en llocs claus on es produeixen botellots o actes incívics també reduiria els problemes de convivència.
Els investigadors de la Guàrdia Urbana tenen comprovat que els lladres multireincidents saben on hi ha hotels amb càmeres d'alta qualitat i les eviten. Per això, sospiten que si el consistori multiplica les càmeres als carrers tindran un efecte dissuasori sobre els centenars de lladres que hi actuen cada dia. Un altre punt on és habitual situar aquests aparells, de forma preventiva, és en zones de grans aglomeracions, i per tant on hi ha un risc més elevat d'atemptat terrorista.
"En la fase inicial, el delinqüent comú intenta desviar-se de les rutes, però a la llarga pot acabar utilitzant punts cecs, com passava a Nova York, quan els criminals utilitzaven els baixos dels edificis", reflexiona Fornós. "S'ha de complementar sempre amb més presència policial, si no no acabarà amb el delicte. Podem observar-ho al metro de Barcelona que està ple de càmeres i els furts segueixen", conclou aquest expert en seguretat urbana i intel·ligència artificial.
Càmeres amb intel·ligència artificial: un futur cada cop més proper
Les càmeres també servirien de recolzament en dispositius policials. Així, si en el futur els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana muntessin un dispositiu en una zona concreta, podrien destinar agents a operar i controlar les càmeres que hi ha distribuïdes en aquella zona. A més, aquests dispositius de vigilància poden ser útils a nivell forense, un cop cap trobar proves d'un presumpte delicte. En cas d'incident, els policies podrien accelerar la investigació recuperant les imatges de la zona on s'han produït els fets consultant directament els seus arxius, enlloc d'haver de demanar les imatges als negocis de la zona.
L'objectiu, a llarg termini, expliquen les mateixes fonts, és incorporar intel·ligència artificial a les càmeres que hi ha instal·lades a la ciutat perquè automàticament identifiquin comportaments perillosos o sospitosos. "És impossible tenir una persona revisant centenars de càmeres", diuen fonts policials, que asseguren que la intel·ligència artificial és ja una eina bàsica en moltes policies, també en alguns programes i bases de dades policials no només de la Guàrdia Urbana de Barcelona, sinó també dels Mossos d'Esquadra.
És també el cas de Mèxic, que -lluny de ser un referent en termes de seguretat- ja ha incorporat la intel·ligència artificial als sistemes de videovigilància de la ciutat per poder filtrar i detectar situacions o individus sospitosos. Al país centreamericà, les càmeres estan entrenades per captar dos homes en una motocicleta a certes hores del dia i llençar una alerta policial, perquè un operatiu comprovi si es tracta d'un perill o una falsa alarma. Per poder-ho importar aquí, els analistes haurien de programar les càmeres introduint-hi patrons que poden ser indicatius d'un delicte. "Una persona que, de sobre, es posa a córrer a molta velocitat", posen d'exemple fonts policials.
El centenar de càmeres que hi ha actualment instal·lades a la ciutat, i que depenen de la Guàrdia Urbana, no utilitzen encara aquesta tecnologia. Els aparells registren automàticament tot el que passa i emmagatzemen les imatges durant 30 dies, abans d'esborrar-ne el contingut, tal com preveu la llei. Per ampliar exponencialment la flota de càmeres que hi ha a la ciutat cal el vist-i-plau de l'autoritat de la videovigilància que recau en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
