Immigrants i imprescindibles (Capítol 4): Pagesos i ramaders

Barcelona

Un de cada tres pagesos i ramaders que treballen a Catalunya són nascuts a l'estranger, segons un informe de Comissions Obreres. "Aquí és més dur. Allà la gent no t'obliga gaire", explica l'Omar. Va néixer a Gàmbia i fa 17 anys que viu a Catalunya. "Aquí et paguen i si et paguen has d'aguantar. A l'Àfrica si estàs cansat pots anar entre els arbres a seure una estona", recorda. Abans d'instal·lar-se al Maresme, on viu ara, ell ja treballava al camp des de petit, en una finca familiar, sembrant cacauets i blat de moro i cuidant vaques i cavalls. "M'agrada el camp. Cadascú fa el que vol, però si tots deixéssim el camp... què menjaríem?".

L'Omar treballa a jornada completa en una finca particular, però el model de feina més freqüent pels treballadors migrants és el de temporers durant la collita. Són persones que es mouen pel país segons l'època en què cada cultiu els pot donar feina. A casa nostra, són habituals a l'estiu fent recollida de fruita a Lleida. L'any passat es van signar gairebé 25.000 contractes per aquesta feina. Tot i així, els pagesos adverteixen que van deixar sense cobrir un 20% de la demanda de mà d'obra.

Ampliar

Plataformes com "Fruita amb Justícia Social" denuncien que és una feina on hi ha un alt grau d'abusos laborals. "En ser una feina tan temporal, hi ha molta gent que té por de dir que s'ha fet mal a la feina, a dir que no anirà a treballar, perquè sap que el dia següent pot ser que no el contractin i agafin a una altra persona", explica Llibert Rexach, portaveu de l'organització, que atén i denuncia les vulneracions de drets que es produeixen a la campanya de la fruita de Lleida, sobretot als treballadors migrants. En total, explica que l'estiu passat van triplicar el nombre d'atencions per negacions a l'allotjament, salaris inferiors al conveni i accidentalitat laboral.

Una regularització massiva

Molts homes que van a Lleida a buscar feina no tenen papers i no els poden contractar. "Abans de començar a parlar de portar més gent de fora, potser el que caldria veure és les persones que tenim aquí, de quina manera podrien inserir-se a la nostra societat amb plenitud", explicava l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, en declaracions a Ràdio Lleida. "Això vol dir treballant amb un contracte", rematava.

Alguns dels que no poden treballar es queden vivint com poden a la ciutat. "Cada estiu venen més de 35.000 persones a fer possible la campanya. Quan arriben aquí el que es troben molts cops són persones dormint al carrer o dormint a magatzems o estables", explica Rexach. La Paeria vol destinar 14 milions d'euros en 5 anys per crear més de 500 allotjaments, però el problema és que els temporers s'hi poden estar dues o tres nits abans de tornar al carrer. La temporada d'estiu dura tres mesos.

Ampliar

En alguns casos, oferir allotjament al treballador és responsabilitat de l'empresari. Concretament, quan els treballadors venen de més de 75 quilòmetres de distància. Aquesta norma, però, no sempre es compleix, segons les entitats. L'Ajuntament de Lleida habilita un pavelló pels temporers que, en un moment donat, encadenen dues feines però estan uns dies sense contracte. Rexach denúncia, però, que alguns pagesos se n'aprofiten i envien els seus treballadors directament allà.

El model del BonÀrea

A banda dels temporers, hi ha altres perfils de treballadors al sector primari, per exemple, treballadors a temps complet essencials per a grans empreses. Sense anar més lluny, a BonÀrea la meitat dels professionals són immigrants. "Sense aquestes persones no podríem ser on som. BonÀrea està eternament agraïda a aquestes persones, que han deixat casa seva, el seu país, les seves famílies i han vingut aquí a buscar-se un futur", explica Xavier Moreno, cap de recursos humans.

Des del 2000, Guissona ha rebut grans onades de migració, sobretot d'Europa de l'est. El poble s'ha posat com a exemple de convivència: per exemple, un dijous de cada mes hi ha una reunió amb tots els agents de la ciutat. "Ens reunim els representats de cadascuna de les comunitats: de Colòmbia, d'Ucraïna, del Marroc... ve l'imam, ve el mossèn de Guissona, ve Càritas...", comenta Moreno. "Ens trobem tots i intentem arreglar i donar solucions a inquietuds i problemes que detectem", afegeix.

Ampliar

BonÀrea ressalta també que a les seves indústries mai segreguen els treballadors per nacionalitat o ètnia com és habitual a altres empreses. Admet que sí que hi ha molts caps de secció immigrants, però que encara no n'hi ha cap que sigui directiu.