Ciberestafes a Catalunya: una denúncia cada sis minuts

Barcelona

Cada sis minuts hi ha una denúncia per ciberestafa a Catalunya, segons dades dels Mossos d'Esquadra facilitades a SER CATALUNYA. En els primers vuit mesos de l'any, de gener a agost, els Mossos han registrat 54.1184 denúncies. O el que és el mateix 225 estafes diàries; prop de 10 denúncies cada hora. Ara mateix, 1 de cada 7 delictes denunciats a Catalunya és una estafa per internet; un delicte que, segons fonts policials i judicials, va camí de desbancar els robatoris i els furts i convertir-se en el futur en el més denunciat.

L'any passat més de la meitat de les estafes van començar amb un SMS, una trucada o un correu electrònic fraudulent, en molts casos amb esquers de contingut sexual. "Trojan Virus em dona accés total al teu dispositiu. (...) Tinc un vídeo on se't veu satisfent-te mirant un vídeo. Amb un clic el puc enviar a tots els teus contactes de correu i xarxes socials. Si vols evitar-ho, transfereix 500 euros a la meva direcció de Bitcoin". Aquest és un dels molts exemples del que es coneix com a sextorsion.

"Els casos de sextorsion estan creixent en els darrers anys. Les xifres no són alarmants, però sí que és un fenomen que trobem cada dia més", assegura a SER Catalunya la sergent Virginia López de l'Àrea Central de Cibercrim dels Mossos d'Esquadra. L'augment respon, en gran part al nostre modus vivendi. Vivim cada vegada més a la xarxa, així que els delictes també s'hi traslladen. "Com a conseqüència del confinament, la vida social, sentimental, relacional es va traslladar del pla físic al virtual i després de la pandèmia, la situació s'ha normalitzat", explica López.

Ampliar

És difícil pels Mossos d'Esquadra quantificar el nombre de casos de sextorsió, ja que es tracta d'un fenomen que es concreta en diversos delictes en funció de cada cas: extorsió, delictes contra la intimitat, revelació de secrets, estafa, etc. "Creiem que hi ha una xifra oculta perquè és un atac a la intimitat i hi ha un fort sentiment de vergonya, de por, fins i tot, de sentir-se estigmatitzat i revictimitzat", afegeix López, que resumeix els casos de sextorsió en tres tipologies.

Sextorsion random

La primera tipologia és una expressió més del famós phishing, en què els estafadors envien correus aleatòriament a desenes, centenars o milers de correus electrònics esperant que algú caigui en l'engany, fent-los creure que tenen imatges compromeses de les víctimes i demanant un rescat per evitar difondre-ho a la xarxa. "En aquest cas, generalment no és cert que hi hagi aquestes imatges, és només un esquer", aclareix la sergent sobre un tipus d'estafa darrera la qual sovint hi ha organitzacions criminals.

Robatori d'imatges en sales de cibersexe

Una altra tipologia, la més habitual, té lloc en sales de cibersexe i xarxes socials com Tinder, Grindr, Instagram o Whatsapp, entre moltes altres. "Hi ha persones que acudeixen a sales de xat de temàtica sexual o a plataformes i xarxes socials amb l'objectiu de mantenir sessions de cibersexe. Això no és delictiu. El que succeeix és que a vegades aquestes sessions de sèxting són gravades per autors de sextorsion que després demanen el pagament de diners per evitar la difusió d'aquestes imatges".

Normalment, els estafadors capten a les víctimes a les xarxes, fent servint perfils falsos fent-se passar per dones atractives que proposen sexe virtual a les víctimes. "Hi ha més homes que són usuaris d'aquests serveis, per això les organitzacions criminals creen perfils de dones", diu López. En realitat, darrere hi ha cèl·lules ubicades especialmemt al nord d'Àfrica, en països com Nigèria i Senegal.

No només per resoldre aquests casos sinó també per prevenir-ne, els Mossos d'Esquadra treballen en col·laboració amb aquestes plataformes, a les que demanen implementar més mesures de seguretat. "Per sistema sempre fem la petició a tots els serveis involucrats en una sextorsion, però depèn d'on estan ubicats ens donen la informació de forma immediata o ho hem de fer amb manaments judicials i comissions rogatòries internacionals que dilaten el procés", lamenta la investigadora.

Love extorsion

A diferència dels casos anteriors, on les víctimes són majoritàriament homes, la tercera tipologia recau, especialment en dones. És el que la policia coneix com 'love extorion', casos de falsos militars que contacten, especialment amb dones vulnerables, per fer-los creure que s'han enamorat d'elles i anar-los demanant diners. Fa unes setmanes, al setembre, la Guàrdia Civil va detenir cinc persones i n'investiga a 10 més, algunes a Barcelona, per formar part d'una organització criminal que va estafar 325.000 euros a dues dones de Granada i Bilbao fent-se passar per Brad Pitt.

Ampliar

Denunciar i no pagar: "Si pagues, els extorsionadors tornaran a insistir"

Les recomanacions dels Mossos d'Esquadra són clares: No pagar sota cap concepte. "Jo imagino que el primer que et passa pel cap és 'pago i això s'acabarà'. Però no és cap garantia. De fet, crec que un cop pagues, i els extorsionadors saben que pagues, tornaran a insistir una vegada i una altra", alerta Virgínia López que afegeix que "pagant, estem alimentant la seva estructura". Els Mossos recorden que és "vital" denunciar per conèixer el fenomen i resoldre casos. A més, recomanen vetllar per anonimitzar-nos en plataformes com les citades anteriorment. "Hem de ser conscients que en el moment que ens exposem i enviem imatges o activem una webcam, perdem el control de les imatges", avisa López.

Patricia Franquesa: "Voldria que tots els hackers veiessin el meu documental, que empatitzessin i deixessin d'extorsionar a la gent"

Ampliar

La Patricia Franquesa és productora i directora de documentals, i ha estat víctima de sextorsió: "El més angoixant és no saber quan s'acabarà, quan es cansarà de tu el hacker, quan deixarà d'enviar-te els mails fent xantatge". Li van robar el portàtil en un bar, i el que semblava un tràgic accident, va convertir-se en un malson: un hacker va contactar amb ella per demanar-li 2.400 dòlars a canvi de no difondre imatges íntimes seves. No és una ficció de la Patricia, és la realitat i el que ha donat vida al seu documental 'Diari de la meva sextorsió'.

En aquesta conversa amb l'Aquí Catalunya lamenta haver-se sentit poc acompanyada tant per la policia com la justícia, i recorda que el seu cas encara està obert, "no han enxampat el hacker". Si el tingués davant, diu que li faria veure el seu propi documental, perquè s'adonés del que implica a les víctimes "veure com algú té el control de la teva intimitat". Al metratge, comparteix un dels moments més incòmodes: quan el hacker va fer-li saber que havia vist que era de viatge fora. "Espanta no saber fins on arriba el coneixement que poden tenir de tu a través d'un ordinador", afegeix Franquesa, que encara avui se sent observada. "Vaig arribar a desconfiar dels meus coneguts: i si al darrere hi havia algú del meu entorn?".

En el seu cas, en cap moment va pensar a pagar els 2.400 dòlars que exigia el hacker, "per orgull i perquè no vull que es continuï lucrant amb aquesta activitat", diu. Pel que fa a l'entorn, va sentir sempre el suport, tot i que amb el temps va anar-se diluint, "la gent se n'oblida, li resta importància, i al final acabes pensant si no seràs tu que potser en fas un gra massa", reflexiona en aquesta conversa a l'Aquí Catalunya.