Sofía Cristo: "Em volia casar amb Michael Jackson, vaig preguntar-li a la meva mare si li agradaven els negres"

Barcelona

Sofia Cristo, Dj, productora musical i col·laboradora de programes de televisió. És filla del domador més important dels darrers temps i d'una de les vedets i actrius més representatives del panorama espanyol, Bárbara Rey. Va començar la seva carrera musical als disset anys. El seu nom artístic és Sofia Deejay. Ha punxat a les discoteques més importants d'Espanya.

La pel·lícula Greese va marcar la seva infància, la Dj ha reconegut que quan va sortir la pel·lícula la veia en bucle, la va veure set vegades seguides als sis o set anys. "Realment el número 7 em persegueix", explica Sofia. Els números per a la Dj tenen un significat important, i les ciutats per a ella s'associen als colors, com ara Barcelona que és el color verd.

"El pas del temps el porto pitjor del que m'agradaria, pensant quan em faré un lífting, però realment no sento que tingui 41 anys, la meva feina em manté molt jove i l'estil de vida que porto", detalla la Dj.

Sobre la importància de la música a la seva vida: "Em transporta a totes les bandes sonores de la meva vida que han tingut moments d'inflexió de la meva vida. Enamorar-me, desenamorar-me, desintoxicar-me, drogar-me, dedicar-me a la música, la banda sonora de la meva vida , tinc fins i tot una cançó amb la meva gossa", explica.

El seu gran amor idíl·lic, Michael Jackson

"Michael Jackson ha estat el motor dels meus començaments musicals, era l'amor de la meva vida em volia casar amb ell, jo no sabia si decantar-me per ell o David Summers. Li vaig preguntar a la meva mare si li agradaven els negres, perquè ell per aquell llavors era negre, tindria 2 o 3 anys, jo el vaig conèixer a Disneyland a Orlando, em vaig poder fer una foto amb ell el meu germà plorava perquè ell no ho va poder veure, que li donin, jo si i el no”, confessa Cristo.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

La seva infància

Sofia sempre ha estat molt conscient de qui era la seva família, quan ella estava fent reportatges de Nadal, d'estiu o qualsevol mena d'esdeveniments, els altres nens no ho estan fent, però assegura que els nens es feien càrrec que ella sabés qui era, i eren molt cruels.

"La fama és complicada, però té moltes parts bones i divertides, totes aquestes coses que m'han passat si no hagués estat filla de qui soc no m'haurien passat. M'ha tancat moltes portes en l'àmbit laboral i he hagut de demostrar molt més que el resta per tenir un forat a la indústria, soc qui soc gràcies a tot el que he viscut", explica.

"He estat una nena molt feliç, però també he tingut patiment i he estat infeliç, he vist moltes coses, al final la meva família se saben les coses perquè és pública", detalla Cristo.

La superació de l'addicció

"Quan em vaig perdre a mi mateixa vaig fer el clic, és el moment que no vols consumir més, però continues consumint, és un punt molt dolorós, quan et mires al mirall i no et reconeixes és quan un ha de fer clic. La meva mare va estar a peu de canó en la meva recuperació, ha patit molt, una de les habilitats que desenvolupes en consum és la mentida, la manipulació i això ho feia genial, era una artista. Jo enganyava molt la meva mare, aconseguia tenir una doble vida ben organitzada, a la meva mare la vaig mantenir a la mentida molts anys", explica sobre el seu procés de desintoxicació.

El programa

El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".