Universitats ja ha publicat 32 models de les noves PAU

Barcelona

Els alumnes que aquest any s'enfronten a les noves Proves d'Accés a la Universitat (PAU) ja poden accedir als models de trenta-dues de les trenta-cinc matèries de les quals es poden examinar. La coordinadora de les proves a Catalunya, Pilar Gómez va assegurar el passat 11 d'octubre que "confiava" que a finals del mes d'octubre els alumnes tinguessin accés als models de la totalitat de matèries, però ara com ara, encara queden tres pendents, entre les quals la de l'assignatura d'Història de la Filosofia, que és una de les que els estudiants poden incloure en la fase comuna de la prova.

Més enllà de l'incompliment del compromís que estudiants i professors disposessin abans de novembre de tots els detalls sobre l'estructura dels diferents exàmens, el que sorprèn, analitzats els models ja publicats és que en la majoria de matèries l'examen de prova és una còpia del que es va fer el juny de 2024.

A exàmens com el d'anglès, alemany, moviments artístics o matemàtiques socials, tant els textos dels quals s'ha de fer la comprensió lectora, com els plantejaments dels problemes que els alumnes han de resoldre copien fil per randa els enunciats de la prova feta fa 4 mesos. Els únics canvis substancials són que les faltes d'ortografia penalitzen i poden restar un punt en la majoria de matèries i dos en les proves de llengua, i que s'ha eliminat l'optativitat -altres anys els alumnes podien estalviar-se estudiar una part del temari, perquè se'ls proposaven fins a sis exercicis i se'ls demanava que responguessin només quatre. Ara, en canvi, tothom ha de respondre els mateixos quatre exercicis-.

S'hauria d'haver concretat abans

El professor de ciències de l'educació de la Universitat Oberta de Catalunya Jordi Perales es pregunta "per què s'ha deixat passar tot un any abans de concretar els canvis, que ja estaven anunciats", i que a la majoria de matèries són mínims. "S'hauria pogut anunciar l'any passat, perquè els alumnes que faran aquestes proves, han estat tot primer de batxillerat sense saber com serien els exàmens, i al batxillerat qualsevol incertesa es tradueix en angoixa".

Perales creu també que l'actitud d'una part del professorat tampoc no ha ajudat. "Hi ha un corrent bastant gran a la secundària que no només és contrària als canvis sinó que pregonen una involució total del sistema educatiu, i aquesta gent no és que no treballi per competències, és que no treballarà ni el currículum antic. Simplement, volen tornar a abans de la Llei General d'Educació de 1970 i ressuscitar mecanismes com les revàlides."

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Coincideix la directora de l'institut Jaume Cabre, Maribel Tarrés, que forma part del col·lectiu Canviem el batxillerat. "Fa uns anys el discurs predominant era el de la renovació pedagògica, treballar per competències. Ara s'argumenta que el sistema està fallant per culpa d'aquestes noves pedagogies quan la realitat és que a la majoria d'instituts no ha canviat res i segueixen treballant com ho han fet sempre" mantenint classes magistrals i exàmens memorístics.

Tarrés creu que els estudiants no haurien d'haver protestat per tenir els models de les proves sinó perquè realment canviï el disseny tant del batxillerat com de les PAU. "Ells estan contents i es feliciten que per la seva pressió, l'Administració ha accelerat la publicació i ja tenen els models, però penso que el problema de fons real és que necessitem que canviï el sistema d'accés a la Universitat i que els dos cursos de Batxillerat no siguin només per preparar un examen, sinó per aprendre realment en un moment en què s'estan convertint en persones adultes i prenen decisions importants."

Història, l'examen que més canvia

El model d'examen que suposa un canvi més profund respecte al model anterior és el d'Història d'Espanya. El temari és el mateix, però el plantejament de les preguntes canvia. Els alumnes es trobaran que ja no se'ls pregunta per la Setmana Tràgica sinó que se'ls demana que valori aquest episodi posant-se en la pell del corresponsal d'un diari estranger que des de la Barcelona de principis del segle XX ha d'explicar l'impacte d'aquest episodi utilitzant de manera adequada els conceptes reservistes, barricades, anticlericalisme, vaga general i Francesc Ferrer i Guàrdia.

El professor Jordi Perales defensa que, en contra del que s'ha volgut fer creure, aquest tipus de pregunta incrementa la dificultat perquè l'estudiant han de conèixer el temari i a més demostrar maduresa per relacionar diferents conceptes. Tarrés que és professora de llengua i literatura catalana, també valora que també la prova d'aquesta matèria és més exigent, malgrat mantenir l'estructura essencial de les proves que es feien fins ara. "Les preguntes que es feien fins ara sobre les lectures obligatòries eren uns punts gairebé regalats. En canvi, el nou apartat de text literari exigeix més maduresa i que els estudiants entenguin i interpretin un text literari".