Immigrants i imprescindibles (Capítol 5): la indústria càrnia
Un 60% dels treballadors del sector de la carn són estrangers, una proporció que augmenta concretament als escorxadors
Immigrants i imprescindibles (Capítol 5): La indústria càrnia
03:08
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1731328169620/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Un 60% dels treballadors de la indústria càrnia a Catalunya han nascut fora d'Espanya. En aquest sector, els estrangers tenen un pes molt més elevat que a la mitjana de l'economia catalana, on representen una proporció del 26%. Aquesta indústria mou 10.000 milions d'euros anuals i té diversos focus repartits entre Osona, La Selva i Lleida. Una de les feines més dures és als escorxadors, on el volum d'empleats estrangers es dispara. "La gent d'aquí no vol treballar en aquesta indústria per les condicions laborals. És una feina dura, molt física i els sous no són alts", explica Sandra Álamo, responsable de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona.
En total, a Catalunya hi ha més de 20.000 estrangers que es dediquen a la indústria càrnia. Un d'ells és en Mamadou Balde, nascut al Senegal, que treballa a un escorxador de la companyia Le Porc Gourmet a Santa Eugènia de Berga, al costat de Vic. "Jo m'encarrego de treure els intestins, els pulmons i la llengua dels porcs", descriu. Ara té 60 anys i fa més d'una dècada que va arribar a Espanya. Primer a Madrid, on va treballar al sector de la construcció i més tard a Catalunya. "El meu germà ja treballava aquí a un escorxador aquí i em va dir que vingués", explica.
Treballadors a l'interior d'una empresa càrnia / ACN
Treballadors a l'interior d'una empresa càrnia / ACN
En Mamadou té contracte laboral, però igual que molts companys seus, fins fa pocs anys era fals autònom i les condicions eren molt pitjors. Explica que alguns empresaris aprofitaven que molts treballadors estrangers no coneixien els seus drets: feien torns molt llargs i inclús s'havien de dur de casa les eines que feien servir. A base d'inspeccions, fa uns anys es va fer una regularització massiva de molts falsos autònoms, que treballaven a escorxadors, com en Mamadou. Segons els càlculs de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona, la indústria càrnia ha generat uns 4.000 llocs de treball a Osona en els últims 10 anys.
Precarietat i racisme
Les organitzacions socials denuncien que els treballadors de la indústria càrnia, molts provinents l'Àfrica subsahariana, pateixen un racisme cada cop més explícit des de l'auge d'Aliança Catalana. Montse Castañé, activista de la plataforma Càrnies en Lluita, es mostra molt dura contra discursos com els de Sílvia Orriols. "S'hauria de posar a treballar a un escorxador amb la precarietat que tenen aquests nouvinguts", afirma. "S'adonaria que no es pot ser racista. Tots tenim dret a un plat a taula, un habitatge digne i un sou". I sentencia: "Aquí ningú ens ve a prendre la feina. Som nosaltres que no hi volem anar a treballar perquè sabem la precarietat que hi ha".
La Montse va començar a treballar a la indústria càrnia a Osona amb 11 anys. Explica que denunciar les males condicions laborals dels escorxadors li ha comportat arribar a rebre amenaces de mort. "Jo mateixa havia treballat 24 hores seguides, amb bolquers i pixada a sobre", explica. "Et venia la regla i et deien 'un poco más de sangre no importa', pel sol fet de ser dona", recorda.
