Barcelona

Manel Arroyo té clar que el canvi de circuit per l'últim Gran Premi de la temporada de MotoGP és una decisió que s'havia de prendre. L'assessor estratègic de Dorna Sport, l'empresa que gestiona el mundial, comenta que "quan estem davant la tele o escoltant la ràdio, l'estómac se't regira amb tot el que està passant allà. El Gran Premi va passar a ser res, una cosa insignificant i és el que tocava fer. El que és greu és el que aquella gent està patint, el que ha passat, que és molt bèstia i el temps que es trigarà a recuperar tot allò".

Arroyo, que va ser directiu del Barça amb Sandro Rosell i vicepresident de màrqueting del club amb Josep Maria Bartomeu, valora positivament la marxa esportiva del conjunt barcelonista. En un cafè amb el 'Què t'hi Jugues', el vigatà es vanta del rendiment: "Esportivament, el veig fantàstic. Qui no estigui gaudint d'aquest equip, d'aquest jovent, com els titulars nacionals i internacionals glorifiquen el que fa l'equip i Hansi Flick...hem d'estar molt cofois".

Ara bé, a nivell de gestió, Arroyo hi posa algun però, sobretot en l'operació fallida de Barça Studios. "El primer ingrés del Barça son els drets audiovisuals. La Lliga deu estar en 160-170 milions i la Champions, si les coses van normals, deuen estar cap els 150-160. El moment més interessant de les audiències globals és el moment que fa gols, el moment de la competició. Si pels gols ens paguen uns 300 milions d'euros, creiem que per fer-nos reportatges de com entrenem ens en pagaran 400? Se'm fa difícil d'entendre que el mercat estigui preparat per pagar això. Altres clubs no tenen aquest ingrés", apunta l'exvicepresident.

De fet, l'empresari apunta cap a l'inici de l'operació, l'estiu del 2022: "Els primers que hi van entrar ja no hi son. Alguns d'ells, amb un coneixement brutal del negoci. Si Jaume Roures entra i surt serà que no ho veu prou eficient".

En relació al sector audiovisual, del qual n'és especialista, Arroyo dubta de la proposta de contingut gratuïts de la Superlliga: "Si la Superlliga té una plataforma amb tots els partits gratuïts estaran inventant la pólvora, que m'expliquin d'on treuran els 3.000 milions que repartiran. Ja signo aquí que no serà de patrocinis. No es pot aconseguir. El negoci audiovisual no va per aquí".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

I detalla com funciona, precisament, aquest negoci: "El més important d'això no és la tecnologia, sino les màquines comercials. La Lliga ens la ven Movistar, que és una màquina comercial molt bèstia. A Itàlia, la màquina que ven la Lliga és Sky. Les plataformes locals estan molt implementades. A Anglaterra, Sky està amb 14 o 15 milions d'usuaris i va començar tot el seu procés l'any 1989 de la mà de la Premier. Tot això, fàcil no ho és. La Superlliga és un pensament del Real Madrid i de Florentino perquè no està còmode amb com es gestiona la Lliga espanyola".

Arroyo deixa clar que les televisions no ho poden pagar tot: "Les teles ho tenen clar, si es llença la Superlliga no hi haurà diners per les lligues nacionals. Hem de generar noves audiències. Si hem de vendre-li tot a la mateixa audiència, els diners ja son allà, no n'hi ha més. És molt car crear noves audiències".

El model del Barça, en dubte

"Aquest model de governança no sé si, en el dia que estem, és el que toca", diu Manel Arroyo, que ja va participar en un Debat de l'Estat de la Nació Barcelonista al voltant d'aquesta qüestió. "Estem competint amb grans corporacions de negocis i jo crec que hi hauria altres models on els socis seguissin sent els propietaris, però que es dugués més adequadament al moment que vivim", apunta.

"Ja sé que els candidats en unes eleccions i el propi president no ho diran mai, però segur que ho pensen. Seria la primera pedra que li tirarien a un candidat en unes eleccions", expressa l'exvicepresident, que aposta per un model similar al del Bayern: "El soci pot opinar i pot dir-hi la seva. Però això era el club esportiu de fa anys. Ara el soci ha de votar un consell d'administració. Hi ha un model aquí fora, que es diu Bayern de Munic, que treballa així. El soci segueix sent el propietari final, però el club el duu una empresa".

En aquest sentit, reitera que venent un percentatge del Barça, el club solucionaria els seus problemes econòmics i tindria més control extern: "Si el club està valorat en 4.000 o 5.000 euros, treus un 30% al mercat i segueixes tenint la majoria absoluta, entren 1.500 milions, pagues deute, el club queda sanejat i a parti d'aquell moment, la governança del club canvia. Has de donar explicacions, has de reportar a autoritats que vetllen perquè les coses es facin bé".