David Fernàndez sobre Pujol: "Si se'l vol rehabilitar, queden coses pendents per explicar i el país s'ho mereix"

Barcelona

Aquest dissabte es compleixen 10 anys de la consulta del 9 de novembre, una data que va marcar un abans i un després en el procés independentista català. El líder de la CUP en aquell moment, David Fernàndez, ha estat entrevistat a l'Aquí Catalunya, on ha compartit les seves reflexions sobre aquell dia històric i els esdeveniments que han seguit fins a l'actualitat.

Segons Fernàndez, "no s'explica l'1 d'octubre sense el 9 de novembre. Va significar molt i és una fita democràtica". Recorda que, en un context de descrèdit polític, la participació del 43% de la societat va ser un "acte de desbordament democràtic en el millor sentit de la paraula", destacant que per una vegada va pesar més el sentit de país que les estratègies partidàries de cadascú.

Posant-hi perspectiva, l'exlíder de la CUP considera que el fet que avui hi hagi "a Ginebra periòdicament una reunió amb una mediació internacional, amb Cerdán i Puigdemont vol dir "que alguna cosa hi té a veure el 9N". Des del seu punt de vista, el 9-N va obrir el camí per a processos de mediació i diàleg internacional que, de manera indirecta, han influït en l'escenari polític actual. No obstant això, Fernàndez també adverteix que l'independentisme ha sofert una "autoderrota" a partir de l'1 d'octubre. Després d'aquell dia, el moviment ha perdut la seva majoria parlamentària, i la divisió interna ha deixat clarament marcada la diferència entre el que va ser la mobilització del 9-N i els resultats de les eleccions posteriors. "Hem malbaratat el cabdal democràtic", admet, subratllant que la divisió interna ha debilitat la força del moviment independentista.

El debat sobre la independència unilateral també ha estat un tema candent en els darrers anys, i Fernàndez reconeix que moltes persones s'han sentit "enganyades, frustrades i ressentides" per la manca d'un pas determinat cap a la independència després de l'1 d'octubre. "Era molt difícil el que volíem fer", afirma, explicant les enormes dificultats polítiques i judicials que van envoltar aquella fita. A més, Fernàndez es fa una reflexió sobre l'actual govern espanyol, que segueix a Moncloa gràcies als vots independentistes, una paradoxa que continua present des de 2018: "L'elefant està allà", en referència a una situació política que no acaba de resoldre’s.

La relació amb Artur Mas i Convergència

El líder de la CUP també ha estat preguntat sobre la seva relació amb Artur Mas i altres figures del món convergent. Mentre reconeix les profundes diferències ideològiques amb l'expresident, assegura que el diàleg i la política del 9-N van contribuir a mantenir certs ponts oberts: "Va ser un exercici d'aprenentatge de les dues parts. La funció humana dels ponts és anar a la banda de l'altre... Artur Mas m'escoltava i jo a ell", afirma. Tot i la distància ideològica, Fernàndez diu que no li costaria reconèixer una amistat amb Mas.

El cas Jordi Pujol

En el seu dia, David Fernàndez va presidir la comissió d'investigació del cas Pujol. Ara que n'hem conegut per fi la data del judici -serà d'aquí a un any- ha volgut valorar la causa judicial en si, però també la figura de l'expresident. Per a Fernàndez, la situació de la família Pujol és un exemple de la barreja entre corrupció i guerra bruta, i destaca els "silencis" que encara resten per aclarir, especialment en relació amb la confessió del pare, Jordi Pujol, l'any 2014. En aquest sentit s'ha preguntat "quant dura la pena de l'ostracisme? Crec que si realment se'l vol rehabilitar, abans queden coses pendents d'explicar, que el país, pensi com pensi, s'ho mereixeria".

Crisi a l'esquerra

La mateixa setmana que Donald Trump ha guanyat les eleccions als Estats Units, ha fet una reflexió sobre l'actual situació de les esquerres. Sobre això ha apuntat que, fa deu anys, a l'Hospitalet de Llobregat, als barris hi havia ple de paradetes d'esquerres, mentre que actualment "només n'hi ha de Vox". Segons ell, el buit deixat per l'esquerra ha estat aprofitat per l'ultradreta, una situació que considera responsabilitat de l'esquerra mateixa per no haver sabut mantenir-se unida i coherent.