"La jubilació és com un viatge. Cal planificar-la"
Conversa amb Francesc Abella, portaveu sènior del Col·legi de Psicologia de Lleida i jubilat anticipat
Sisco Abella, als estudis de Ràdio Lleida / Ràdio Lleida
Francesc Abella: "La jubilació és com un viatge. Cal planificar-la".
11:28
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/040RD010000000060861/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Lleida
"La jubilació és com un viatge. Com a activitat i actitud, cal preparar-la. És un nou cicle. I si prepares un viatge cal tenir en compte la roba, la maleta, l'itinerari... en la jubilació, també". Així s'expresa en aquesta conversa el psicòleg del Santa Maria i ara ja jubilat i també portaveu dels sèniors del Col·legi de Psicologia de Catalunya a Lleida. Ell parla en primera persona de la jubilació perquè ja fa tres anys que la gaudeix i ho va fer abans d'hora, concretament als 63 anys. "El cansament -no tant per la feina que feia, que era engrescadora... però els que ens dediquem a cuidar els altres, moltes vegades ens oblidem de cuidar-nos a nosaltres mateixos"... és un dels principals motius per deixar-ho abans d'hora. "Em vaig començar a preocupar per mí mateix. El cos em començava a passar factura. Problemes d'hipertensió, d'estrés, cansament, inmsomni, malestar... Després de 38 anys fent la mateixa feina hi ha un moment que vols un canvi i vaig decidir provar-ho i crec que és de les millors decisions que he pres a la vida".
Pèrdues econòmiques
Segons la llei actual, al 2027 l'edat mínima de jubilació serà els 67 anys per poder gaudir del 100% de la pensió. Una alternativa serà haver cotitzat 38 anys i 6 mesos i tenir-ne almenys 65 per poder-se jubilar cobrant el 100%. Abella, que es va jubilar abans d'hora, diu que s'ha vist reduïda lleugerament la seva pensió però li compensa la qualitat de vida que ha guanyat amb el canvi.
Moment d'aprenentatges
Segons Abella, en aquests tres anys ha tingut temps d'escriure dos llibres i, a més, ha après moltes coses com ara a organitzar-se a casa, a cuinar, a pintar... i a més "tinc temps per llegir, per relaxar-me, per portar un hort". Un cop jubilat "aprens a agafar perspectiva de les coses" i potser a ser més feliç. "Cada 15 dies vaig a l'hospital" i es reuneix amb col·legues. "Veig que el seu grau de satisfacció no és el que jo tinc". Sobre jubilar-se i perdre rellevància... diu que li sembla bé, tot i que a ell encara el criden per fer coses. "No trobo a falta gens la visibilitat" que tenia quan treballava. Però qui tingui pena per la pèrdua de visibilitat "és que no ho ha planificat bé" i d'aquí la importància de preparar-se per aquesta nova etapa de la vida.
